Joan Canadell: “L’empresariat català és més independentista que la majoria del poble”

Rate this post

Joan Canadell és empresari i co-fundador de Petrolis Independents i del Cercle Català de Negocis (CCN). Conegut per ser un dels altaveus del món empresarial independentista, Canadell és, en realitat, enginyer industrial de professió. Després d’una llarga carrera professional en càrrecs directius de grans empreses, ara es defineix com a multiemprenedor. També forma part del secretariat de l’ANC, però ens explica que ell abans no era independentista, fins que, diu, es va “adonar que l’Estat no protegeix els interessos de les empreses catalanes, més aviat al contrari”. 

Joan Canadell - Sergi Alcàzar

Com veu el sector empresarial el procés?
L’any 2014, quan es va fer per primer cop el referèndum del 9-N, totes les patronals com la Pimec, la Cecot, la Cambra de Comerç i d’altres, van fer enquestes als seus afiliats per saber com eren les opinions sobre què havia de ser Catalunya. I totes, absolutament totes, van donar una majoria a favor de la independència, algunes amb més vots que altres, però més del 50% totes. I en contra era molt poc, un 10% o 15%. També hi havia una part d’empresaris, com és lògic, que deien que havíem de fer un encaix amb Espanya, però no eren la majoria. Això no s’ha tornat a fer però crec que ara si es fés ara encara sortiria més gent, perquè en aquell moment encara no hi havia la majoria que ara hem vist a les urnes. A nivell d’associacions empresarials, en general a Catalunya totes hi estan a favor.

A favor de la independència o del referèndum?
Els votants a favor de la independència. L’empresariat català és més independentista que la majoria dels catalans.

Perquè?
Perquè té més informació. Normalment un empresari està més documentat que no una persona a qui no li interessa la política; als empresaris en general a tots els interessa la política. Per tant estan més informats i és lògic que es produeixi un biaix en l’empresariat, que aquest sigui més independentista que no pas el poble català en el seu conjunt. Després hi ha un ampli sector que en el seu dia deien que s’havia de buscar una forma de convivència, però que en tot cas el dret a decidir hi era.

L’empresariat no només vol la independència sinó que està posant els seus recursos per tirar-la endavant”

Però l’empresariat en general està a favor de la independència, és l’excepció que no ho està. Això t’ho puc dir a nivell d’enquestes i per la meva experiència personal.

S’aplica als líders?
És difícil de dir. Pimec, per exemple, viu de les subvencions públiques, per tant no pot fer un discurs abanderat. La Cecot és diferent en aquest sentit, perquè és més comarcal. Els representants són una cosa i els associats una altra, però jo crec que s’ha d’anar a la societat, no al que els representa que en un moment donat ha de mantenir les formes -cosa que de fet els seus associats segurament també hi estan d’acord amb què es mantinguin les formes-. 

Què ha canviat des de l’auge del procés?
El que m’he trobat en els darrers anys és que aixecar diners ara per projectes per la independència està sent molt fàcil. Fa 8, 5 o inclús 3 anys no era impossible però sí molt difícil. Ara és molt fàcil: l’empresariat no només té ganes de la independència sinó que està posant els seus recursos dins de les seves possibilitats per tirar aquest projecte endavant. I cada vegada més.

L’Ibex està desconnectant de Catalunya?
No és que l’Ibex desconnecti de nosaltres, és que les empreses se’n van fora perquè no tenen més remei que fer-ho, però els catalans estem desconnectant d’aquestes empreses. De fet, la quantitat de gent que està deixant d’anar a les empreses de l’Ibex per anar a alternatives d’empreses d’aquí ha incrementat molt. Hi ha empreses que arrel d’això han multiplicat per set les entrades de clients.

Joan Canadell - Sergi Alcàzar

Quin criteri han seguit les empreses per traslladar la seu fora de Catalunya?
Cal distingir dins de les grans empreses dues categories: les que viuen directa o indirectament de l’Estat i les que no. Grífols és el cas claríssim d’empresa que no necessita ni un duro de l’Estat, al contrari. Tenen el 95% de vendes fora de Catalunya i molts més empleats a Estats Units que aquí. Aquest no ha marxat fora de Catalunya i a més el seu president Víctor Grífols s’ha mostrat clarament a favor del referèndum. Aquest és un exemple.

L’altre extrem serien els bancs catalans, que per molt que tenen un arrelament i molta cosa aquí, la regulació depèn de l’Estat, i per tant el que faci l’Estat pot afectar molt el seu compte de resultats. Empreses així acaben fent el que l’Estat els diu que facin. Però això no vol dir que sigui la seva voluntat, sinó que mira pels interessos dels seus accionistes. Cal separar molt bé les empreses que depenen de l’Estat de les que no en depenen.

I les conseqüències?
Les empreses han de ser conseqüents. Per l’1-O tenien uns condicionants. Si només han escoltat els condicionants de Madrid, d’acord. Nosaltres hem escoltat per l’altra banda. A partir d’aquí, ja s’espavilaran.

El sector preveu que hi hagi més empreses que segueixin els passos d’Agbar i tornin a portar la seva seu a Catalunya?
No ho sé. Jo crec que en general si no veuen ara una cosa que els ajudi molt a tornar, no ho faran encara. Perquè imagina que tornin cap aquí, torna a haver-hi un referèndum com l’1 d’octubre i tornen a marxar. Això dona mala imatge i com a empresa no ho pots fer. És a dir, si has decidit marxar, has decidit marxar, has de ser conseqüent. Això té coses a favor i coses en contra. Ara, que d’aquí un temps la cosa es tranquil·litza seria lògic que tornessin.

Però ara se sap que la “fuga d’empreses” va estar induïda per les pressions de l’Estat, retirant milers de milions d’euros de fons de bancs catalans i això va crear inestabilitat. Sabent això, la decisió no canvia?
Sí, podria ser que alguna decidís tornar. Però tot i sabent-se això, si després es tornés a donar un altre acte de pressió per part de l’Estat, tot segueix igual. I reconèixer que has marxat per la pressió aquesta tampoc és fàcil. Jo crec que com menys se’n parli millor per ells.

I la repercussió econòmica?
Cap mena de repercussió econòmica real pel país. Jo he anat demanant a molta gent que treballa en aquestes empreses grans si algú havia marxat, si s’havien perdut llocs de treball, i no. La gran majoria ja tenien una oficina al lloc on s’han instal·lat i simplement han canviat el registre mercantil.

El procés ha servit perquè hi hagi més diferència real entre el model econòmic català i l’espanyol”

I a nivell internacional i europeu, com es veu tot plegat? La inestabilitat política que es ven des d’aquí realment influeix?
Ens trobem amb el mateix. Hem de separar bé de qui parlem: pot haver sectors que estiguin interessats en què nosaltres ens autodeterminem i sortim d’Espanya, i d’altres que estiguin en contra. A la majoria ni els hi va ni els hi ve. El que volen les empreses per invertir és estabilitat. Si es ven una independència amb inestabilitat, a fora no interessa. Aquest és el punt de vista de les empreses que tenen part del negoci aquí, però la resta que estiguin fora, hi ha de tot. Hi ha qui diu que hi han lobbys internacionals, i sembla que n’hi ha algun que podria estar interessat en fragmentar Europa, però ara per ara no podem contar que així sigui. 

Perquè?
Per debilitar els estats-nació que més aviat són massa poc democràtics en general, i per tant buscar economies més basades en l’optimització del món en general… Imagina per exemple empreses de telefonia multinacionals que vulguin entrar a Espanya. Tenint Telefònica a dins és molt difícil encara. Per tant aquests lobbys que representen aquests interessos més aviat volen estats més petits i més democràtics, com estats del nord d’Europa, abans que no pas estats-nació que protegeixen massa les seves pròpies empreses.

Deia en un article a CanalRepública que estem a les portes d’una nova crisi i que això podia ser la finestra a la independència…
Sí. El procés ha servit perquè cada vegada més hi hagi una diferència real entre el model econòmic català i l’espanyol. Això es tradueix en què els empresaris ja fa anys que creiem que això d’Espanya fa pudor, no ens agrada. I com que tenim bàsicament les vendes a Espanya pensem “escolta, saps què, comencem a obrir el mercat a fora o intensifiquem les exportacions”. Jo per exemple era gerent d’una empresa que exportàvem l’11% i vaig decidir augmentar, i vaig arribar al 40%.

Els empresaris ja fa anys que pensem que això d’Espanya fa pudor”

Cada vegada hi ha més empreses que han fet això, i per tant cada vegada l’economia catalana depèn menys de l’espanyola. Sobretot el que és producció i serveis en general.

I això com beneficia?
Si ve una nova crisi i afecta més Espanya que a la resta -perquè Espanya és de les que està pitjor a Europa- tots aquests que han intensificat les seves exportacions patiran menys. La prova és que les exportacions a Catalunya ja porten 8 anys consecutius creixent, i cada any és rècord. Això són milers d’empreses van obrint els ulls.

Hi ha moltes pimes que exporten ja el 80% de la seva producció. Aquestes, que els diguin que demà Espanya té una crisi, no els importa massa. Això és molt important i no havia passat fa 10 anys.

L’empresa catalana està molt més preparada que l’espanyola per afrontar una altra crisi”

Espanya ha fet els deures després de la crisi ?
No. Què ha fet Espanya des de la crisi? Bàsicament va aprofitar la guardiola de les pensions i se l’ha gastada, per tant no té aquest flotador, i es patirà molt més ara que no pas fa 8 anys. A més, la diferència és que va poder assumir molt més deute públic i ara ja no ho pot fer, perquè el Banc Central Europeu ja ha dit que limitava la compra de deutes. Espanya no ha fet els deures en aquest sentit i a més no ha fet cap reforma econòmica important. L’única que va fer és la reforma laboral que ha anat bé per millorar l’atur però a base de sous molt baixos i inestabilitat contractual.

Ha millorat l’atur a base de sous baixos, i si entra una altra crisi…
És clar. Si entra realment aquesta crisi, serà molt més fàcil i molt més ràpid que torni a pujar l’atur, molt més que l’altra vegada. A més, com que no hi haurà cotitzacions perquè hi haurà més aturats, no es pagaran les pensions i a més no es podrà fer despesa pública. Ho té molt malament Espanya i ho tenim malament si no estem fora nosaltres també, però almenys les nostres empreses en part estan més preparades que abans. 

Joan Canadell - Sergi Alcàzar

Això alimenta l’independentisme?
Oi tant. Perquè sempre ens han dit que si marxàvem no cobraríem les pensions, però resulta que són ells els que no poden pagar-les. Si nosaltres podem demostrar que amb les cotitzacions socials que paguem els catalans podem seguir cobrant les pensions, està clar. Per la majoria, la bandera no és tan important com la cartera.

Diu que Catalunya ho ha fet millor que Espanya econòmicament. En quins sentits?
Més enllà de les exportacions, de coses que hem fet bé n’hi ha moltes. El fet de potenciar la indústria realment ha funcionat. Això jo també ho deia en l’època bona de l’Aznar, que sembla que tothom es feia ric comprant i venent pisos, però la indústria… què feien els empresaris? Venien les empreses industrials i es posaven en el sector de la construcció, i molts d’aquests es van arruïnar. Durant tot aquell temps es va reduir massa la indústria i després quan va venir la crisi es va veure clar que s’havia d’apostar per aquest sector, cosa que a Espanya no s’ha fet i a Catalunya sí. 

Per a la majoria, la bandera no és tan important com la cartera”

Una altra cosa que s’ha fet bé és el tema tecnològic, cosa que ja ve de l’època del Pujol. En aquella època ja es va començar a muntar el sincotron, cosa que ha portat moltíssimes indústries del sector tecnològic aquí. I no només això; també hi ha el supercomputador i molts centres tecnològics. Tota aquesta feina fa que quan les multinacionals tecnològiques busquen on anar, Catalunya és un bon lloc.

I què podem fer per ser encara més competitius? Quins són els temes pendents?
Les infraestructures. No pot ser que no tinguem encara el Corredor Mediterrani i això ho hem de fer demà mateix. Mentre no tinguem un Estat no ho farem, perquè per molt que diguin, no s’avança, i no es prioritza el que s’hauria de prioritzar. No pot ser que tinguem la carretera nacional amb més pas de camions a Espanya amb un sol carril, com és la N-II. També hauríem de tenir un sistema de trens per tot Catalunya; hem de poder desplegar Rodalies per tot el nostre territori, però això no ho podem fer si tenim el problema que les inversions provenen de l’Estat. Per la resta, jo crec que ho estem fent molt bé, però si tinguéssim més recursos ho podríem fer millor.

I a Barcelona?
A Barcelona no estic d’acord amb les moratòries d’Ada Colau perquè crec que és anar contra natura. Barcelona és atractiva, té una demanda extraordinària i el que has de fer és polítiques perquè aquesta demanda no faci que la gent ho pateixi- Però el que no pots fer és aturar-ho, perquè acaba creant especulació. I això sí que és antinatural.

Com deia Pla, “el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”

El canvi del PP al PSOE és positiu? Ens podem creure el ministre Ábalos promet el corredor del mediterrani pel 2021, per exemple?
Jo particularment crec que no hi ha cap motiu per creure’ns-ho. Fins que no hi hagi uns fets, jo no m’ho creuré, i encara no hi ha cap fet. No se m’acudeix res a nivell empresarial i econòmic que pensi que aquests ho estan fent i en canvi el PP no ho volia fer. Per prometre, prometen tots. Jo el que vull és que ho facin. A nivell efectiu no em sembla que hi hagi cap canvi substancial. Com deia Josep Pla, “el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”. Uns són més curosos amb el missatge, però acaba sent el mateix.

Les darreres dades del creixement del PIB català per aquest tercer trimestre se situa al 2,7% i mostra una lleugera desacceleració. Ens hem de preocupar?
Créixer durant tres o quatre anys més d’un 3% no és fàcil, mira Europa, no passa enlloc. Per tant, és lògic que els que més creixem deixem de créixer tant.

Tot i això, Espanya creix menys que Catalunya, i des d’aquest punt de vista Catalunya segueix anant millor que Espanya. El tema és que arriba un punt en què menys d’un 1,5% de creixement difícilment crees ocupació, ara encara l’estem creant; un 2,7% de moment està molt bé. Si anem baixant més fins arribar a l’1 i pico hem de vigilar.

Això pot passar?
Sí, pot passar. Estem anant cap a una crisi que apunta cap aquí i també ens afectarà a nosaltres, no ens enganyem. Però insisteixo, afectarà molt més a Espanya. Si analitzem les dades de creixement, hi ha una dada clau: Catalunya creix en el sector industrial i serveis també, i en canvi l’Estat creix fins un 7% en la construcció. Perquè passa això? Perquè les inversions van allà, però són diners que també són nostres.

Joan Canadell - Sergi Alcàzar

Si això es repartís sense dèficit fiscal nosaltres també creixeríem el 7%, i ens ajudaria encara a créixer més com a PIB, però no ho controlem nosaltres, és el timo de l’estampeta. Ells mantenen el seu creixement a nivells més o menys bé gràcies a la construcció, però una part molt important és pública, i això és trampa.

I el creixement català és sòlid?
Les nostres dades, tot i que són pitjors que els trimestres anteriors, encara són sòlides. Però a Espanya es manté bàsicament per la construcció, i l’obra pública no pot seguir creixent molt de temps perquè en situació de crisi no tindrà ingressos per pagar-la. Per tant a mi em preocuparien molt més les dades d’Espanya que les de Catalunya. Alhora, també cal tenir en compte que si Espanya creix a un 2,5% en realitat és menys, un 2,3% o una cosa així, si li traiem Catalunya.

L’estat espanyol protegeix les seves empreses, però l’empresa catalana no la considera com a seva”

Passa el mateix amb l’atur.
Exacte. Quan traiem Catalunya del comptador d’Espanya les dades canvien molt. La cosa és si treiessim Catalunya realment de l’estat espanyol. Quantes empreses espanyoles no viuen gràcies a nosaltres? Per exemple els bancs, que tenen un PIB important. Totes les empreses catalanes treballen amb grans bancs, i si demà som un país independent i canviem de bancs, tot això se’n va i és una part important.

Creu que Madrid ens boicoteja?
Sí. És el motiu principal pel qual vam crear el Cercle Català de Negocis va ser aquest. Com a empresaris vèiem que l’Estat estava fent una política a favor de les empreses espanyoles i en contra de les nostres. Jo no havia sigut independentista, fins que vaig veure que això no podia ser. Clarament l’estat espanyol protegeix les seves empreses perquè tots els estats ho fan, el problema és que les nostres no les consideren seves. No sé si boicotejar és la paraula, però sense dubte que Espanya no protegeix els interessos de les nostres empreses. 

Anar a la font
Carlota Serra

Powered by WPeMatico

Translate »