Jo vaig jugar amb Diego

El pas de Diego Armando Maradona pel FC Barcelona no va ser, ni de lluny, tan productiu com s’esperava. En el vestidor del Camp Nou, però, l’astre argentí va deixar un molt bon record. Ho confirmen quatre dels que van ser els seus companys mentre va vestir de blaugrana, les temporades 1982/83 i 1983/84. Àngel Pichi Alonso tenia 26 anys quan Maradona va aterrar al Barça i, segons assegura, es va integrar molt bé. “Com a persona era molt humil. El seu comportament va ser sempre molt correcte amb nosaltres. Potser va arribar massa jove. A 21 anys encara estava per fer com a futbolista. A més, era la seva primera experiència lluny de l’Argentina. Per això se’l veia nostàlgic dels seus”, explica. “Tècnicament, per mi és el millor futbolista que hi ha hagut”, hi afegeix abans de sentenciar que “hagués marcat una època en el Barça, sens dubte”.

La mateixa opinió sosté Víctor Muñoz, migcampista d’aquell primer equip que va trobar Diego Armando Maradona quan va arribar a Europa. “Va ser una llàstima que marxés. Si hagués jugat al Barça durant tota la dècada dels vuitanta, hauríem estat el millor equip del món”, assegura. Víctor, que a més de coincidir amb ell al Barça, el va tenir de rival amb la selecció i en el futbol italià, quan l’argentí era el lider del Nàpols, destaca la seva aportació en les dues temporades de blaugrana: “Vam guanyar molt poc, és veritat, però ell va demostrar que era el millor jugador del món deixant moments memorables.”

El capità del Barça de Maradona era el badaloní José Vicente Sánchez. “L’estadi s’omplia per veure l’escalfament del Diego”, recorda. “Era una persona molt normal, tenint en compte qui era. Res a veure amb altres figures. En la seva segona temporada la plantilla va decidir que formés part del grup de capitans”, diu també. Sánchez només té ulls per al Maradona company i futbolista: “Em quedo amb la part positiva d’ell, amb el Diego que vaig conèixer. No amb el que he vist darrerament.”

Josep Moratalla també va coincidir amb Diego Armando Maradona, entre el 1982 i el 1984, al FC Barcelona. “Va ser un privilegi jugar amb al seu costat. Era el número u i marcava la diferència. A més, va deixar un bon record en el vestidor. Era molt bon company. Pròxim, atent, sempre volia ajudar i mai no va voler estar pel damunt de ningú”, assegura.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: