Jazz de confinament: Marcus Miller

Si als anys vuitanta hi havia un barret d'estil pork pie voltant pels escenaris del jazz, revolucionant les escenes funk inclús fent pessigolles a certs sectors del món pop i disco, aquest no era altre que el barret del baixista de Brooklyn Marcus Miller.

De la mateixa manera que John Coltrane o Aretha Franklin van despuntar en el món vinculat als cors i les esglésies de gòspel, Marcus Miller no en va ser una excepció creixent en una família com la que va tenir. El cosí del seu pare era el famós pianista de jazz Wynton Kelly, col·laborador habitual del saxofonista Lester Young, qui durant els anys quaranta va instaurar en la seva imatge pública l'ús del barret d'estil pork pie. I el pare va ser organista i director del cor d'on residien.

Confinament. Joel Codina

Miller és un baixista estratosfèric, diferent dels molts grans factòtums actuals com Stanley Jordan, Richard Bona o John Patitucci. Pel seu estil i la seva tendència, capaç d'abraçar el funk, la música caribenya, latin o country, però sobretot pel seu so característic que extreu del seu baix Fender Jazz de l'any 1977. Ha patit fins a tres robatoris. El primer amb un Fender del 75 i posteriorment dos més del 77. Actualment guarda dos exemplars a casa seva del Fender 77, comprats a guitarristes que no el feien servir. El baix Fender és la veu de Miller, és segons ell qui li ofereix la possibilitat de cobrir els diferents estils amb solvència i per tant el seu segell de capçalera.

Marcus Miller està considerat un multi instrumentista. Amb tretze anys ja tocava el clarinet, el piano i el baix, i començava a compondre als quinze. Va decidir-se pel baix i va començar regularment a tocar inclús en certs clubs de Nova York.

Confinament Joel Codina

El baixista de Brooklin va saltar a l'escena més mediàtica gràcies a Tutu, treball discogràfic que va treure Miles Davis al fitxar per la nova companyia discogràfica Wagner, que sobre l'any 1986 portava a terme un atac massiu al que era la música de ball, disco pop i funk americana amb figures com Prince. Marcus Miller és autor de cinc dels vuit temes que formen l'àlbum Tutu, exercint tasques d'arranjaments musicals, coproducció i multi instrumentista.

La relació amb Miles Davis no era nova, ja que l'any 1981, després que Davis portés cinc anys fora dels escenaris. Organitza una banda amb Bill Evans al saxo, Al Foster a la bateria, Mike Stern a la guitarra, Mino Cinelu a la percussió i Marcus Miller al baix elèctric, i exercint de mà dreta del projecte funk de Miles Davis.

Confinament Joel Codina

Miller ha col·laborat amb artistes de primera línia durant tots aquestsanys com Aretha Franklin, Roberta Flack, Grover Washington Jr, Bob James, David Sanborn, Eric Clapton i Jorge Pardo. Segueix fent gires i portant la seva musicalitat arreu i ha originat bandes sonores per al món del cinema, com House Party i Boomerang, d'Eddie Murphy; Siesta, d'Ellen Barkin, i l'exitosa cançó Old School Da Butt per a la banda sonora del film School Daze, del director Spike Lee.

Fins aquí el diari de jazz en confinament, avui amb la figura del multi instrumentista Marcus Miller, unes fotos des del balcó de casa i la llista de Spotify que aniré implementant a cada article. I com deia el gran Cifu: "besos, abrazos, carantoñas y achuchones múltiples".

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: