Jazz de confinament: Benny Golson

El món del jazz és molt icònic, les llegendes i els diuen, diuen, diuen ho avalen. Les imatges en blanc i negre de músics amb els seus instruments, bevent, fumant i amb una etiqueta del món prohibit al cap, sigui prostitució i/o sexe, encara reafirmant més la iconografia. Però si hi ha un fet cabdal, una imatge que tot afeccionat al jazz hauria de poder retenir a la retina, és la fotografia realitzada el 1958 i que porta per nom A Great day in Harlem.

La imatge va sortir del cap de Harold Hayes, editor de la revista Esquire i fanàtic del jazz, i va ser realitzada per Art Kane, que en aquells moments tenia l'edat de trenta-tres anys. Tot i haver estudiat art i fotografia, feia de dissenyador gràfic de la revista. Amb els anys, Kane ha estat famós per les seves múltiples imatges fetes als anys setanta als Rolling Stones, The Who, Janis Joplin, Jim Morrison, Frank Zappa, Aretha Franklin o Bob Dylan.

Confinament Joel Codina

A les deu del matí del 12 d'agost del 1958, al barri de Harlem, entre la Cinquena Avinguda i Madison, al carrer 126, Kane va fer reunir a cinquanta-set músics de jazz per fer el que seria i segueix sent la foto més icònica del jazz i del bebop més concretament. La iniciativa va ser difícil de gestar. Kane i la seva esposa varen estar prop d'un mes cercant el lloc i contactant amb músics, mànagers, agències i discogràfiques per avisar a tots el jazzmens possibles, a més de comptar amb l'afegitó de la poca credibilitat i puntualitat que tots aquests tenien.

Existeix, a banda d'aquesta fotografia, un documental amb testimonis i el making off de com es va portar a terme l’escena amb músics de renom i prestigi com van ser Count Basie, Dizzy Gillespie, Art Blakey, Art Farmer, Thelonious Monk, Gene Krupa, Charles Mingus, Lester Young, Coleman Hawkins i Gerry Mulligan.

Confinament Joel Codina

Documental A Great day in Harlem

No tots els músics del moment van estar presents en aquesta iniciativa. De les absències més importants trobem els músics Louis Armstrong, Miles Davis, John Coltrane, Duke Ellington, Bill Evans, Billie Holiday i Ella Fitzgerald. Dels cinquanta-set músics presents aquell 12 d'agost a Harlem, actualment només són vius i estan en actiu els dos saxofonistes, Sonny Rollins i Benny Golson.Benny Golson va néixer un 25 de gener de 1929 a Filadèlfia. Per a tots aquells amants del bebop i el hardbop és, juntament amb Sonny Rollins, la llegenda viva que encara es pot veure en directe dalt d'un escenari.

Justament abans de tot aquest confinament, pel vuris COVID19, tenia prevista una actuació a la sala Jamboree de Barcelona. Golson, amb noranta-un anys, segueix sent aquell saxo tenor xerraire en els dos sentits, el musical i en l’oratori. Golson és amant de presentar i explicar peça per peça i interpel·lar-se amb el públic, quan aquest està tant conforme com disconforme.

No tots els músics de jazz són xerraires i oberts com Golson, cert és també que amb noranta-un anys el seu timbre ha disminuït en força i fraseig, però com a bon gat vell, ho supleix amb recurs, acompanyament i la seva faceta més sociable. El saxo tenor de Filadèlfia té en la seva dilatada trajectòria saviesa i experiències viscudes com molt pocs en aquest ofici. No és balader dir que Golson ha compartit escenari i projectes amb la millor crema del bebop: John Coltrane, Red Garland, dos dels germans Heath Jimmy i Percy, Philly Joe Jones, Dizzy Gillespie, Lionel Hampton o Art Blackey i els seus Jazz Messengers.

Autor de diversos estàndards del món jazz, cal destacar la composició que va fer per la mort del seu amic Clifford Brown, mort en accident de cotxe, just quan ell estava tocant amb la Lionel Hampton band, al Apollo Theater de Harlem. I Remember Clifford ha estat i segueix sent un dels estàndards més preciosos de l'era bop. Són moltes les vegades que la podem sentir i escoltar en molts directes interpretada per diferents jazzmens actuals. De les múltiples versions, personalment em quedo amb una que vaig viure fa anys a Terrassa, on a l'escenari dues trompetes, Raynald Colom i Josep Mª Farras, van fer màgia revisitant a Golson i Clifford.

La part més mediàtica de Benny Golson la podem trobar en sèries com Ironside o MASH, on va ser el compositor de les seves bandes sonores, i posteriorment en la pel·lícula La Terminal, on va fer un cameo tot recordant la seva presència a la famosa foto de A Great in Harlem. En les darreres escenes del fil hi surt actuant. L’actor Tom Hanksdesitjava obtenir un autògraf d'ell, per complir una promesa al seu pare, i Golson sortia tocant en el bar d'un hotel i finalment accedia a l'autògraf.

Confinament Joel codina

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: