Jaume I converteix València en una entitat política pròpia

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1261, fa 757 anys, Jaume I, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, jurava els Furs de València, el document legal i pactat que constituïa el regne de València com una entitat política independent dins del conglomerat de la Corona d’Aragó. Aquells Furs van ser redactats i pactats pels representants polítics de la societat valenciana de l’època: els tres braços o estaments del poder formats per l’aristocràcia militar, la jerarquia eclesiàstica i els mercaders de les ciutats que depenien directament de la corona. Posteriorment, s’hi incorporarien els representants dels gremis urbans —anomenats la “mà menor”— que serien, en definitiva, els veritables valedors dels interessos de les classes populars.

Amb la conquesta i incorporació a l’edifici polític catalano-aragonès de València cap-i-casal, que s’havia produït vint-i-tres anys abans (1238), Jaume I ja havia marcat les directrius polítiques que conduirien a la constitució del regne de València. Els Furs valencians de 1261 eren l’ampliació de l’abast territorial dels furs primigenis de la capital; que s’havien redactat inspirats en els Furs municipals de les principals ciutats de l’edifici polític catalano-aragonès: els Usatges de Barcelona i de Lleida, els Costums de Tortosa i de Perpinyà, i els Fueros de Saragossa, de Jaca i d’Osca. València cap-i-casal, però, acabaria dotada amb un sistema polític propi que, amb Barcelona, Lleida i Saragossa, tenia el grau d’autonomia municipal més elevat de totes les ciutats de la Corona d’Aragó.

Jaume I convertia València en una entitat política pròpia. Estament eclesiàstic de les Corts. Font Wikimedia

Estament eclesiàstic de les Corts / Font: Wikimedia

Jaume I va projectar convertir el regne de València en una entitat política pròpia per a escapar del sistema polític i econòmic feudal català i europeu que l’obligava a negociar el poder amb les principals cases aristocràtiques del país. Els Furs de València consagraven un sistema senyorial més vertical i jerarquitzat, i reconeixia a la institució de la corona unes quotes de poder que no tenia a Catalunya. També, els Furs de 1261, consagrarien la tradicional aliança entre les classes mercantils i la corona; que explica el fort desenvolupament de la centúria del 1400 (Segle d’Or valencià), que transportaria el regne de València al lideratge de la Corona d’Aragó i que desembocaria en les Germanies de la centúria del 1500, les primeres revolucions populars de l’Europa moderna.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »