‘Izquierdas del mundo, ¡uníos!’: Boaventura de Sousa Santos apel·la a la democràcia

Rate this post

Boaventura de Sousa Santos és un sociòleg brasiler que s’ha convertit en una icona dels moviments d’esquerres llatinoamericans i de la lluita antiglobalització. Icaria Editorial acaba de publicar, en traducció al castellà d’Antoni Aguiló i Àlex Tarradellas, Izquierdas del mundo, ¡uníos!, un llibre on alerta del deteriorament de la democràcia a escala mundial i on al·lega que l’única forma de resistir-s’hi és l’unió de les esquerres. De Sousa Santos estudia cinc casos diferents: Portugal, l’Estat espanyol, Colòmbia, Brasil i Mèxic. En el cas espanyol, el sociòleg català dedica especial atenció a Catalunya, explicant la situació després de la repressió de l’1-O.

Boaventura de Sousa Santos Mídia Ninja wikipedia

Boaventura de Sousa Santos. Foto: Mídia Ninja.

L’agonia de la democràcia

Santos afirma que la democràcia viu un procés de deteriorament, un “cicle reaccionari”. Seríem en un “interregne” entre el món neoliberal inaugurat amb la caiguda del mur de Berlín i destruït per la crisi financera del 2008, i un món nou que encara s’ha de perfilar. En tot cas, Santos assegura que l’única opció de salvar la democràcia és donar suport a les forces d’esquerra, perquè el capitalisme, per sí mateix duu cap a règims autoritaris. Izquierdas del mundo, ¡uníos! parteix de la teoria que la deriva autoritària no és una excepció dins del sistema democràtic capitalista, sinó que forma part de les dinàmiques del capitalisme, que només accepta un capitalisme de rostre humà si hi ha prou pressió social per aturar el capitalisme salvatge.

La triple dominació

Boaventura de Sousa Santos durant tota l’obra insisteix en què la dominació té tres potes: el capitalisme, el colonialisme (que hauria sobreviscut a les descolonitzacions) i el patriarcat. Argumenta que els tres fenòmens estan estretament interrelacionats, i no són separables. I, a desgrat de tot, reclama que l’esquerra recuperi els seus principis fundacionals, amb un eix central en la reivindicació de la reducció de les desigualtats. Boaventura de Sousa Santos argumenta que en els darrers anys, l’esquerra ha negligit les reivindicacions relatives a la distribució de béns (vinculades a la classe social), per potenciar altres lluites. I, segons ell, això ha afavorit la consolidació del capitalisme, cada cop menys qüestionat. Santos creu que el canvi de sistema és possible i que cal, sobretot, no renunciar-hi.

La divisió de les esquerres

Sousa Santos parteix de la base que l’esquerra està molt debilitada per falta de models i que hi ha hagut un desplaçament col·lectiu de l’arc polític cap a la dreta, de tal forma que a dia d’avui el centre és centredreta i les esquerres moderades són centre. Davant aquest panorama, aquest sociòleg té molt clar que les esquerres estan profundament dividides, sobretot entre els partidaris de la reforma del sistema capitalista i aquells que creuen que és indispensable enderrocar-lo. La seva opció és clara: cal la coordinació entre ambdues tendències mitjançant una estratègia comuna al curt termini, tot i que es discrepi sobre què fer a llarg termini. I posa com a exemple de transformació exitosa la coalició d’esquerres que governa a Portugal.

Catalunya, important

El darrer capítol del llibre està consagrat a l’Estat espanyol i es titula: “La fractura de la identitat nacional” (amb un epíleg actualitzat a agost de 2018, elaborat amb l’ajuda d’Antoni Aguiló). Boaventura Sousa Santos lloa el moviment dels indignats i Podemos, com a forces capaces de reforçar una esquerra dubitativa. El sociòleg brasiler reconeix que el retrocés centralista del PSOE va trencar qualsevol possible harmonia, però també posa de manifest les tensions dins de Podem. Respecte al cas català, Santos reclama que el concepte de colonialisme intern és utilitzable, encara, a l’Amèrica Llatina i a Europa, i que les esquerres haurien de ser-ne molt més conscients del que n’han estat fins ara. Santos arriba a la conclusió que la “qüestió nacional” espanyola només es pot resoldre mitjançant una ruptura democràtica, però apunta que el gran problema és que Podemos i PSOE l’acceptin. Si no és així, Santos veu molt complicat que les forces d’esquerra tornin a governar a l’Estat espanyol i creu que la qüestió catalana és central en aquest bloqueig. IIzquierdas del mundo, ¡uníos! es tanca amb una crida que es pot llegir com una apel·lació a combinar la lluita d’alliberament nacional amb el combat de les esquerres: “la unitat de les esquerres i de les lluites emancipatòries no només és desitjable, sinó també possible i necessària”.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »