Irene Solà: “Es pot ser contemporani des del poble”

“Mira, juguen com bojos!”, exclama Irene Solà mentre assenyala els cavalls d’un prat proper a casa seva, a la seva Malla natal (Barcelona). El missatge subliminar en plena xerrada és doble perquè l’atenció al detall i el joc són dues característiques de la narradora del moment de les lletres catalanes, paradigma de la nova fornada: pels volts dels 30 anys (clavats, en el seu cas), domini d’idioma tan ric com desacomplexat i formació pluridisciplinària, majorment Belles Arts i audiovisual, adquirida a l’estranger. Va aparèixer fa un any i mig amb Canto jo i la muntanya balla (Anagrama; 46.000 exemplars en català i 12.000 en castellà; premis Anagrama Llibres i Literatura de la Unió Europea; portada al teatre), però venia precedit d’un poemari, el seu debut, Bèstia (2012; premi Amadeu Oller) i Els dics (L’Altra Editorial, 2017; premi Documenta), la seva estrena narrativa de la qual ara s’han doblat vendes i arriba al castellà (Los diques; Anagrama).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *