Inquietud a Moncloa: gira europea exprés de Sánchez per evitar una nova patacada

Al Palau de La Moncloa hi ha molta inquietud. Són conscients que amb la candidatura de Nadia Calviño van pecar d’excés de confiança, i es va traduir en una sonora patacada. I ara damunt la taula hi ha una qüestió més transcendental, com el fons de recuperació europeu. O el que és el mateix, quina sortida dona el continent a la crisi econòmica del coronavirus. L’equip de Pedro Sánchez no les té totes. Hi ha molts serrells per tancar, i les negociacions seran molt complexes. Ni tan sols està assegurat que s’arribi a una entesa el pròxim cap de setmana, quan se celebra el Consell Europeu. Hi ha massa en joc i “de garanties no n’hi ha cap“, admeten fonts del govern espanyol.

D’entrada, el fons s’ha quedat molt lluny de les expectatives d’Espanya i els països del sud d’Europa, que reclamaven un bilió i mig d’euros. S’ha quedat en la meitat: 750.000 milions, dels quals l’Estat podria endur-se uns 140.000 milions. També ha quedat a mitges el canvi de paradigma que proposaven Sánchez i Giuseppe Conte: no seran només transferències, sinó que es combinaran amb crèdits. Ara toca tancar altres fronts, on també pot haver-hi fuites: el repartiment, l’equilibri entre transferències i crèdits, la condicionalitat o la temporalitat. I tot això s’haurà de negociar amb alguns països molt reticents a “regalar” diners a països com Espanya o Itàlia. “Qualsevol país, per diminut que sigui, pot imposar el seu veto“, admeten fonts governamentals.

Davant d’aquest panorama, tots els dirigents europeus estan intensificant els contactes, començant per Espanya. Pedro Sánchez inicia aquest mateix dilluns una gira europea exprés, on intentarà convèncer els països més hostils al fons de recuperació. Sense anar més lluny, el tour començarà avui a La Haia, on mantindrà un dinar de treball amb el primer ministre holandès Mark Rutte, qui més s’ha oposat a les transferències als països del sud. L’endemà, el dimarts, el president espanyol es desplaçarà fins a Berlín, on soparà amb la cancellera Angela Merkel, de qui volen que continuï fent de mediadora com fins ara. Finalment, el dimecres volarà fins a Harpsund, la residència d’estiu del primer ministre suec Stefan Löfven, també molt reticent al plantejament de La Moncloa malgrat ser socialdemòcrata. Amb ell mantindrà un últim esmorzar de treball. No serà tan còmode com les reunions de la setmana passada, a Lisboa amb el portuguès António Costa i a Madrid amb l’italià Giuseppe Conte.

Segons La Moncloa, Sánchez es desplaçarà a aquests països amb un missatge “molt constructiu i positiu”. Fonts de l’executiu espanyol assenyalen que “tractarà de convèncer-los de per què és bo per Europa que s’aprovi aquest fons i s’aprovi ràpidament”. És el propi “interès de la Unió” que això tiri endavant. De la mateixa manera, traslladarà a Holanda i Suècia que aquest paquet també és bo per a ells, perquè garanteix una ràpida sortida simètrica i la reactivació del mercat intern. El contrari perjudicaria la mateixa estabilitat financera d’Europa. En canvi, “hi ha molt bona sintonia entre Sánchez i Merkel”, subratllen des de l’equip internacional del president espanyol. Confien que la cancellera alemanya els doni un cop de mà, com creuen que ha fet fins ara.

Un element en què incideixen molt des de La Moncloa és en la necessitat d’aprovar aquest fons al juliol, abans de les vacances d’agost. No es pot anar endarrerint més. “La gravetat del moment requereix d’un acord al llarg del mes de juliol”, argumenten fonts governamentals. No obstant això, no donen per fet que s’aprovi en el Consell Europeu d’aquest divendres i dissabte. En tot cas, volen que sigui abans que acabi el mes.

Un altre element clau per al govern Sánchez-Iglesias és que suposi un canvi de paradigma respecte de la crisi del 2018 i les receptes d’austeritat. En primer lloc, que no sigui tot crèdits, sinó que pesin molt les transferències directes sense reemborsament. En segon lloc, avisen, “no acceptarem reproduir troikes, ni vetos de ningú, ni un procés que ho retardi tot tant que impedeixi el desemborsament de molts fons en poc temps”. Per això reclamen que els plans de cada país per accedir als fons no s’hagin d’aprovar per unanimitat, sinó per majories qualificades, com planteja Charles Michel, president del Consell Europeu.

La lliçó del fracàs de Calviño

Des del govern espanyol desvinculen una cosa de l’altra. Però l’estrepitós fracàs de Nadia Calviño a l’Eurogrup, on partia com a favorita, ha fet refredar les expectatives de La Moncloa. Hi va arribar amb nou dels deu vots necessaris, entre ells el suport de pesos pesants de la Unió, com són Alemanya, França i Itàlia. Però la balança la van acabar decantant els anomenats països frugals –Holanda, Suècia, Dinamarca i Àustria–, que van convertir l’irlandès Paschal Donohoe en nou president de l’Eurogrup. Són els mateixos països que han posat i posaran més obstacles a la negociació del fons de reconstrucció. Hi veuen una pluja de milions en subsidis sense cap mena de garantia de res.

La gran batalla de la coalició

La del fons europeu de recuperació, que pot suposar un canvi de paradigma en la Unió Europea, és la gran batalla de Sánchez i Iglesias. D’aquestes negociacions dependrà el futur d’Espanya, fortament colpejada per la crisi del coronavirus i que no vol tornar a passar per les mateixes receptes d’austeritat que el 2008. Però també està en solfa el futur del mateix govern de coalició. Unes negociacions desfavorables podrien conduir a tensions dins del govern per la manera de respondre a la crisi. S’hi juguen molt i no hi ha gaire marge d’error.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: