Ibn Khafaja d’Alzira: el jardiner de l’afinitat

Rate this post

Potser és la terra la que escriu i el poeta, atent, recull aquest cant. I si la terra continua, malgrat la història, sent una terra que canta, el poeta d’ahir no es diferencia del d’avui, excepte amb el to i l’atenció que hi dedica. Si la pàtria s’entén no com la bandera, sinó com la terra on es clava aquella bandera, el concepte s’amplia, esdevé territori compartit, punxat al llarg del temps per diverses banderes, però persistent, oferint un paisatge únic per als que hi viuen, fills de la terra.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »