I això dels punts liles?

Llepades obscenes al micròfon, tocaments, mossegades i llepades a l’orella. Són les agressions que la periodista Clàudia Climent va patir i denunciar quan estava cobrint la diada de Sant Fèlix a Vilafranca. A plena llum del dia, enmig de la multitud i fent-li fotos contra la seva voluntat, la periodista va ser agredida per qui va resultar ser un casteller que era policia. Durant els fets ningú va reaccionar. Aquest assetjament sexual, que es va viralitzar a través de les xarxes gràcies al testimoni de la periodista, va visibilitzar un cop més com està d’estesa la violència sexual i com es manifesta en diferents entorns més enllà de l’oci nocturn.

Ella mateixa denunciava els fets en diferents mitjans i alhora feia explícita la falta d’un punt lila també a les festes o esdeveniments diürns, ja que el mateix Ajuntament havia rebutjat instal·lar-ne un valorant que no era necessari. La periodista posava l’accent en aquest fet, dient que un punt lila hauria estat clau en la gestió del que havia succeït, en el seu acompanyament i en la mateixa denúncia dels fets. I és que ara que acaba l’estiu i moltes festes majors ja s’han celebrat, és fonamental posar en relleu la importància que han tingut aquests espais i l’important paper que juguen en la lluita contra les violències sexuals. Molts municipis han fet seva la necessitat de poder disposar d’un punt lila. I és que un punt lila no és un bolet, ni un xiringuito temporal, com diuen alguns. Un punt lila és una acció que s’emmarca dins una política o mirada més àmplia per part de l’organització de l’esdeveniment, perquè és la concreció d’un posicionament clar enfront el masclisme. És un espai amb un objectiu prioritari: poder garantir espais d’oci lliures de violències sexuals. De fet, esdevenen espais segurs, que projecten aquesta seguretat més enllà de la mateixa carpa, i, per tant, afavoreixen que les dones, noies i nenes puguin sentir-se lliures i sense por. Allà hi troben un espai on ser escoltades i acompanyades, tant en el com s’han sentit com en la gestió mateixa de la situació, perquè també poden tenir una acció de resposta davant diferents agressions.

Aquest espai també facilita informació i assessorament sobre recursos diversos per fer front a infinitat de situacions que tenen a veure amb els diferents atacs masclistes que es poden produir, o fins i tot pot servir per recollir experiències prèvies de violència. I és que aquests espais carregats de sororitat ofereixen l’oportunitat de ser escoltada, sense ser jutjada ni culpada, dibuixant allò que has patit com a part d’un problema estructural. L’equip de professionals (és clau professionalitzar aquests espais, sobretot per poder realitzar atencions psicològiques) disposa de les eines i la formació necessàries per atendre els casos in situ o per derivar-los, ja que els punts liles també estan esdevenint espais de revelació de moltes violències viscudes prèviament. I és que la tasca de prevenció i sensibilització que s’hi realitza, a partir d’activitats diverses, promou el debat a peu de carrer amb nois i noies, on es desconstrueixen molts mites al voltant de la violència masclista i on es dona informació per identificar diferents formes de violència sexual, aprenent les diferents cares del masclisme. Les converses que sorgeixen en aquells espais en moltes ocasions són dignes de la millor classe d’educació afectivosexual que hagin rebut mai, i sorgeixen comentaris com “Ah!, però això no us agrada?” o el típic “Això ha passat sempre” o l’insuportable “No n’hi ha per tant”.

Les persones voluntàries que formen part dels punts liles i que mostren un compromís absolut amb el feminisme són una peça clau i permeten tenir més ulls a la festa.

I és que els punts liles que neixen des dels feminismes promouen la creació d’espais segurs perquè sentir-te segura et fa lliure i et permet exercir els teus drets. De fet, la premissa bàsica és que qui decidirà el que es fa serà la dona, respectant en tot moment el seu temps i les seves necessitats. La conscienciació i participació de la ciutadania també és clau perquè el punt lila no es limiti a l’espai físic on se situa, sinó que hi hagi un exèrcit de persones aliades que també siguin punts liles (tal com recull la campanya del CC de l’Alt Empordà). Aquestes accions impacten de forma clara en l’ambient dels esdeveniments i han de formar part dels seus skylines, perquè a més promouen la desnaturalització d’actituds i comportaments masclistes que històricament hem patit per ser dones.

El missatge que es llança als agressors i que vol acabar amb la impunitat que durant tants anys els ha encobert és clar: aquí no hi ha lloc per a les agressions sexistes. Passeu pels punts liles i sigueu-ne part activa, perquè només amb una acció conjunta podrem acabar amb les violències sexuals i evitar que més situacions com les que va viure la Clàudia es repeteixin.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: