Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca collen Espanya: només accepten préstecs

Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca, el grup de països batejats com els frugals, són partidaris que el fons europeu de recuperació després del coronavirus sigui temporal, a través de préstecs i que no comporti una mutualització del deute ni un augment en les contribucions dels països a les arques europees.

La iniciativa d’aquest grup d’Estats membres, a què ha tingut accés Efe, arriba tot just quatre dies abans que la Comissió Europea presenti aquest dimecres el seu propi pla de recuperació juntament amb la nova proposada per al pressupost comunitari a set anys, i una setmana després que Alemanya i França advoquessin per un fons de mig bilió d’euros en transferències, i no préstecs, tal com també vol el govern de Pedro Sánchez.

A diferència de la proposta feta dilluns passat per Alemanya i França, que promou un paquet de recuperació econòmica de 500.000 milions d’euros que no haurien de tornar-se, aquest fons proposat pels frugals seria en concepte de préstecs, i no una “donació”.

La proposta assegura buscar “una recuperació eficient i sostenible” després de la crisi de la Covid-19 i suggereix que els països que s’hagin vist afectats per la pandèmia podrien sol·licitar un préstec d’aquest fons durant un màxim de dos anys que estigui “dirigit a les activitats que més aporten a la recuperació”, com la innovació, la investigació o la transició verda.

Fons temporal i puntual

El document d’Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca, que defensa un fons “temporal i puntual” que sigui un afegit als ajuts ja aprovats i al pressupost per a 2021-2027, no inclou una xifra concreta com el pla franco-alemany, sinó que proposa d’esperar que la Comissió Europea determini primer quants diners necessita cada país per a la recuperació financera.

En qualsevol cas, sí que insisteix que la recuperació de l’economia europea no ha de conduir a una mutualització del deute ni a un increment de les contribucions nacionals al pressupost comunitari, que en el període actual (2014-2020) equivalen a l’1,16 % de la Renda Nacional Bruta dels Estats membres.

“No podem acceptar cap instrument o mesura que condueixi a la mutualització del deute ni a augments significatius en el pressupost de la UE.

El pronòstic de la Comissió mostra que tots els Estats membres patiran una contracció econòmica sense precedents el 2020, amb una recuperació només parcial el 2021,” recalquen els països en la proposta.

Aquest fons d’emergència, apunten, hauria de donar suport als esforços estatals destinats a dur a terme “reformes nacionals i enfortir el mercat únic”. A més de les futures reformes, els quatre països suggereixen que el fons es vinculi a un compliment dels valors europeus i a l’Estat de dret i a què la despesa es protegeixi d’un possible frau.

Què prefereixen la Comissió i el Parlament Europeu?

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, s’ha mostrat partidària que el fons es desemborsi a través d’un “equilibri” entre préstecs i transferències, mentre que el Parlament Europeu advoca perquè s’efectuï “majoritàriament” a través de transferències que no hagin de tornar-se.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: