Hisenda fixa en el seu punt de mira els préstecs dels amics de l’emèrit

L’Agència Tributària espanyola ha fixat en el seu punt de mira els préstecs dels amics del Rei Joan Carles I després de l’última regularització fiscal de l’emèrit. Segons ha publicat El Periódico, l’Agència Tributària està comprovant la veracitat de la segona regularització de Joan Carles i aquesta arribarà fins als préstecs que ha rebut per tal de poder pagar-la.

Aquesta comprovació no només afectarà els pagaments que per “assumpció de despeses i serveis” va fer el seu cosí, Álvaro d’Orleans des de la fundació Zagatka, sinó que també l’origen, qui i com han aportat aquesta quantitat per pagar la regularització.

Habitualment, aquesta comprovació només es fa “com a prevenció habitual”, per tal d’assegurar que el pagament no provingui d’un altre filó de diners no declarats a l’estranger. Ara bé, en el cas de Joan Carles, l’Agència Tributària, sempre segons El Periódico, descarta que pugui haver pagat els 4,3 milions d’euros de la segona regularització amb els seus béns propis. Per tant, Hisenda haurà d’investigar els prestadors del rei emèrit. De fet l’Agència Tributària farà cinc preguntes que hauran de ser respostes, qui ha prestat els diners, quan, quants, amb quin termini i quin tipus d’interès tenen els préstecs.

Els prestadors de Joan Carles

Tot i que la llista de prestadors de Joan Carles no és pública, s’ha especulat que serien amics pròxims de l’exmonarca, i que més d’un seria estranger. En aquest últim supòsit, l’Agència Tributària tindria més complicat investigar la procedència dels diners prestats.

Això és perquè l’Agència Tributària no es pot dirigir directament a una persona que no tributa a Espanya, ni tampoc a cap banc, només pot preguntar a les agències tributàries d’altres països, però l’intercanvi d’informació no és del tot automàtic, ja que només es pot produir a través de requeriments en virtut dels convenis que hagi subscrit Espanya amb països tercers.

Fins aquí la primera part de la investigació per part de la hisenda espanyola. La segona part pot ser encara més complicada, ja que serà clau descobrir els motius pels quals li han deixat els diners a Joan Carles. En aquest punt, els inspectors es poden trobar amb un relat si més no curiós. Aquesta és que se li han deixat diners a una persona de 83 anys, que no té cap assignació pública, cap pensió o salari conegut i que no té cap bé material al seu nom fora d’Espanya.

Però aquí entra en joc un altre tema, que són els diners no declarats que podria tenir Joan Carles fora d’Espanya, perquè L’Oficina Nacional d’Investigació del Frau ja va descartar que Joan Carles tingués diners declarats fora del territori espanyol. Tampoc consta que Joan Carles tingui cap compte corrent declarat a l’estranger.

Tipus d’interès dels préstecs

Ara bé, perquè aquests préstecs siguin considerats com a tal, els tipus d’interès no poden ser més baixos de l’arc comprès entre l’1,73 i el 3,76%, ja que sinó el Fisc no ho admetria com a un préstec real, el mateix passaria si aquests préstecs no tinguessin termini de devolució.

Amb tot aquest reguitzell d’exigències, l’Agència Tributària intentarà evitar que un defraudador, en aquest cas Joan Carles, simuli que uns préstecs a favor seu quan en realitat està pagant el seu deute amb diners propis i en negre prèviament entregats a amics o testaferros, ja que seria una forma il·lícita de blanquejar diners.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: