Herrera diu “cretins” al Tribunal de Drets Humans a la COPE (i queda en evidència)

Rate this post

Podia haver deixat anar “El Tribunal Europeu de Drets Humans és ETA”. Carlos Herrera, però, és una estrella de la ràdio, condueix el matinal de la COPE i el seu monòleg dura uns deu minuts cada dia. Així que ha preferit agradar-se i en l’ornament ha perdut els papers i la veritat. Herrera, indignat, ha envestit aquest dimecres contra el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ha condemnat Espanya a indemnitzar amb 50.000 euros dos terroristes d’ETA per “tractes inhumans i degradants”, infligits per la Guàrdia Civil en el seu arrest i custòdia incomunicada. També per no investigar aquests maltractaments.

Ple d’ira constitucional, Herrera ha jutjat que es tracta d'”una sentència realment feta de batibull, tècnicament dolenta,” plena de “qüestions aberrants”, dictada per una “col·lecció de senyores i senyors acariciant-se les gònades i cobrant una pasta”. Cap al final fins i tot ha tingut nervi per insistir, titllant el TEDH d'”imbècils”, indirectament, i de “col·lecció de cretins”, això ja directament.

La còlera patriòtica també ha caigut sobre el jutge espanyol del TEDH, Luis López Guerra. L’ha acusat de “donar cobertura a interessos d’ETA contra el Govern d’Espanya”, després d’atribuir-li “que s’acabés la doctrina Parot, per la qual s’ha posat al carrer una xifra indeterminada [de terroristes] que ja n’estan fent de les seves”.

Aberrant

La cosa és que Carlos Herrera, estrella de la ràdio, no n’ha encertat ni una.

Es fa difícil saber si no ha llegit la sentència del TEDH. Si no l’ha entès. Si s’ha cregut sense més ni més els seus col·laboradors. Si s’ha fiat del seu instint, dels seus prejudicis, de les seves manies. Pot ser tot alhora, una mica de cada cosa. És igual. Per mandra, incompetència o mala voluntat, Carlos Herrera, estrella de la ràdio, no n’ha encertat ni una.

El seu error més gros és insistir que el TEDH esmena la plana al Tribunal Suprem i condemna com a maltractament la força aplicada pels guàrdies en detenir els etarres quan fugien. “No estem parlant de maltractaments en la custòdia d’un detingut, la qual cosa no només està prohibida, sinó que és aberrant”, diu. I insisteix: “Les lesions no van ser en la custòdia sinó en una detenció violenta mitjançant l’ús legítim de la força”, cosa que li sembla del més normal.

Herrera segueix sense més ni més la versió del Tribunal Suprem (pdf), però ho entén tot malament, com l’afeccionat que mai no acceptarà que el rival li ha tret la pilota netament al jugador del seu equip.

Unanimitat

L’equip d’Herrera en aquesta ocasió és el Tribunal Suprem. El cas és que aquest mateix tribunal accepta que es van produir lesions després de la detenció dels etarres, és a dir, en el seu trasllat i custòdia. Apareix en el punt 20 del fonament tercer de la sentència, en parlar de la lesió més greu a un dels detinguts (costelles trencades, quatre dies a l’UCI més dues setmanes més d’hospital): “existeix plena unanimitat entre els pèrits que tal virulència o gravetat només es va produir posteriorment, en concret l’endemà”. El Suprem atribueix aquesta “virulència” a “factors externs sobrevinguts no gaire determinats”… però dóna per fet que es va produir i va tenir conseqüències.

La sentència del TEDH, a més, considera que el Suprem no justifica bé la seva revisió de les proves amb què l’Audiència Provincial de Guipúscoa havia condemnat als guàrdies. L’alt tribunal espanyol estima que no pot donar-se credibilitat a les denúncies dels terroristes per dos motius. El primer perquè els detinguts es contradiuen. El segon, perquè obeien ordres d’ETA de presentar, tant sí com no, falses denúncies de tortura contra les forces de seguretat.

Com les declaracions dels terroristes eren per això “mentideres”, el Suprem conclou que tampoc no tenen valor probatori els informes dels forenses que va apreciar l’Audiència Provincial, doncs els informes es basaven “en premisses falses”.

El TEDH argumenta, en canvi, que el Suprem no pot, per aquest sol fet, negar credibilitat als terroristes.

Lesions

Aquesta part de la sentència del TEDH ataca directament una altra de les trames errònies d’Herrera (que es basa en un article publicat aquest dimecres a La Razón): ETA havia ordenat als seus detinguts que denunciessin sempre tortures i maltractaments, passessin o no. Per tant, tota denúncia de tortures i maltractaments és falsa. Potser sí… o potser no.

Així passa amb la versió dels fets dels guàrdies: els terroristes s’havien resistit violentament a la seva detenció i en aquest tràngol es van produir les lesions. El Suprem no accepta aquesta versió perquè, aquesta vegada sí, estima els informes mèdics, on els forenses conclouen que el relat dels agents no és compatible amb la majoria de les lesions observades.

Herrera, en canvi, fa veure els seus oients que el TEDH poc menys que s’inventa les lesions als etarres perquè prefereix la versió dels terroristes. En realitat, el TEDH qüestiona, entre altres coses, que el Suprem no fes “cap avaluació sobre com o quan es van causar aquestes lesions”, atès que rebutjava els informes forenses que les certificaven unànimement. Per exemple.

L’esmentat d’una altra manera: el TEDH considera que el Suprem no va investigar prou el cas. Es coneix que Herrera tampoc.

El conductor radiofònic tampoc no adverteix que el Suprem prefereix la versió dels guàrdies perquè les seves declaracions, com a acusats, “estan voltades de la reserva que els atribueix la llei a no declarar contra si mateixos, podent faltar a la veritat,” mentre que els testimonis dels etarres, com a acusadors, “mancarien de la serietat i seguretat per tenir-los per certs”. Per al TEDH, de nou, no n’hi ha prou amb aquesta argumentació per invalidar els fets que el mateix Suprem reconeix: hi va haver lesions i es van produir després de la detenció.

Doctrina Parot

En la seva sentència, el TEDH recull tot el que és substancial. Considera els enganys d’ETA amb les falses denúncies, les contradiccions dels etarres en les seves declaracions, la versió dels guàrdies civils, les proves condemnatòries i les de descàrrec de l’Audiència Provincial que va condemnar els agents, i també la sentència del Tribunal Suprem que la va anul·lar. Herrera, en canvi, no fa la feina.

Per exemple, un exemple. Sobre la doctrina Parot, pensada per imposar el compliment íntegre de les penes a etarres i altres condemnats per delictes greus, i que Herrera tant troba a faltar, els 17 magistrats de la Gran Sala del TEDH van determinar l’octubre del 2013 que vulnerava els articles 5 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. Van recordar, a més, que el Tribunal Suprem espanyol aplicà de forma retroactiva la jurisprudència més desfavorable al reu, malgrat que l’article 9 de la constitució espanyola prohibeix la retroactivitat.

Ni un de sol dels 63 etarres alliberats en aplicació d’aquesta sentència ha delinquit ni “n’ha fet de les seves”, com tem Herrera, que no dóna aquesta dada. Quatre violadors que va afectar, van reincidir. cert. Els quatre estan detinguts. Però ETA, que és del què es parla, no comet atemptats des del 2011.

El Fiscal General

Herrera no està sol en la tasca de desprestigiar el Tribunal Europeu de Drets Humans per la segura via d’assimilar-lo a ETA. Marcant el pas amb ell, ABC i La Razón, des de la portada, apunten contra el TEDH. És l’11a vegada que aquest tribunal condemna Espanya. I tard o d’hora li arribaran els casos relacionats amb el referèndum de l’1-O…

Què vincula la doctrina Parot i la sentència d’aquest dimarts? Una persona: el magistrat Julián Sánchez Melgar. Va ser ponent i principal defensor de la doctrina Parot al Suprem el 2006. Va ser un dels cinc magistrats que va firmar, el 2011, aquesta sentència qüestionada pel TEDH.

Avui és el Fiscal General de l’Estat.

Anar a la font
Antoni Maria Piqué

Powered by WPeMatico

Translate »