Helena Oma veu la llum al final del túnel

Helena Oma (1,80 m 1996), amb una lesió múltiple al genoll esquerre amb el lligament anterior trencat i afectació d’altres estructures en la vigília de Reis, ha superat el tràngol i després de reaparèixer en els tres darrers segons de la prèvia d el’Eurolliga, a Istambul, ha entrat en la rotació d’Alfred Julbe en els dos darrers partits de l’Spar Girona. 3 punts i 2 assistències en 17:55.

“Òbviament encara no estic al meu 100%. Sé que puc donar molt més i cada setmana aniré a millor. És una cosa que porta temps. Seguiré treballant el que faci falta” diu en una entrevista als mitjans de l’Uni Girona. La terrassenca, la jugadora que duu més temps a l’equip –és la cinquena temporada, amb una cessió de mig curs al Cadí–, parla d ela seva recuperació marcada per l’esclat de la pandèmia: “Portava un mes i havia de treballar amb els fisios. Si no m’hagués agafat el confinament podria haver arribat abans”. “També m’ha anat bé per no pensar en tot el dia en voler jugar, ja que no es podia. Així estava més tranquil·la. Sí que he trobat a faltar entrenar a un gimnàs o amb un preparador físic” hi afegeix.

“He pensat moltes nits com seria el meu retorn. Nit de no dormir imaginant com seria. Mai hauria cregut que fos així. És cert que imaginava que seria una assistència de la Laia. No diré que no. Al final va ser una passada seva i vaig ficar el triple” explica sobre el partit a Bembibre, la setmana passada en què feia el 7-16 a 52 segons per acabar el primer quart, quan no duia ni un minut al parquet. .

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: