Hasél, Linares i el coronavirus

La pel·lícula “Un dia de fúria” ens mostra com a un senyor en principi “normal” de sobte se li gira la pinça i situacions que en un altre moment serien, també en principi, “normals”, ho deixen de ser. I a partir d’aquí comença un autèntic rosari de l’aurora. Però la cursa cap a la violència del personatge que interpreta Michael Douglas no comença aquell dia. No, existeix una petita fuita de gas que cada dia va perdent una miqueta fins que l’espurna més petita i inesperada provoca que allò foti un pet com un aglà. I justament passa aquell dia.

No en tinc cap prova, ni cap estudi, ni res. I ni tant sols en tinc d’idea del tema, però aquests dies estic veient coses que em recorden l’inici del film citat. Tinc la sensació que s’està coent alguna cosa que si ningú fa res, acabarà petant per alguna banda. Sí, són les manis pel cas Hasél, però també són més coses i en altres llocs.

És cert que a les concentracions en suport a Pablo Hasel hi va una part molt minoritària del total del cens. I també és cert que els incidents posteriors són una barreja de moltes coses, incloses pressions relacionades amb possibles pactes postelectorals. Però molta gent que es queda a casa seva i s’ho mira per la TV o per les xarxes potser no cremaria un contenidor, però quan veu que cremen pensa que “ja l’apagaran i demà ja en posaran un altre, que amb la que està caient, un contenidor és poc i tampoc n’hi ha per tant”.

Però pendents dels contenidors de BCN, Girona i Tarragona convertits en les fogueres de Sant Joan que ens van quedar pendents de l’any passat, hem perdut de vista -per exemple- els fets de Vic, on es va intentar assaltar una comissaria dels Mossos. Compte, que això no és un fet menor. I, sobretot, amb el que va passar a Linares, quan dos policies borratxos i fora de servei van apallissar un pare i la seva filla i centenars de ciutadans van sortir al carrer a cremar-ho tot. Les imatges van córrer i en poca estona centenars de persones indignades per uns fets intolerables i que demostren en mans de qui estem, van sortir al carrer amb ganes de gresca. Pels fets? Segur. Però en una ciutat amb un 24,94% d’atur a la gent li costa molt poc escalfar-se.

Ves que el cas Hásel no sigui la primera fuita en una canonada per on hi acabarà sortint una brutal crisi econòmica que s’està coent a foc lent i que veurem com acaba. Un, de moment, petit forat on hi fan cua per rebentar-ho tot milers de negocis que ja no obriran i que deixaran milers d’autònoms arruïnats i sense cobrar cap atur ni ajut, milers de llocs de treball del turisme que veurem si tornen, una part important de la societat que ha vist com una pandèmia que ens afectava a tots des del punt de vista sanitari només a ells els afectava fins al punt d’esborrar-los de la possibilitat de guanyar-se la vida, un atur juvenil desbocat que situa una generació davant d’un no futur, uns ajuts europeus que encara no sabem on aniran però dels quals ni vostè ni jo en veurem un cèntim, una administració col·lapsada i desbordada que sempre demana però que mai dóna… i així podria continuar unes quantes línies més. I durant la recent campanya de tot això no n’ha parlat ningú. Sembla que no estigui passant però hi és. I ja se sap què passa quan la gent no té res a pedre.

Tinc la sensació que molta gent a qui no li agrada la violència es mira els contenidors cremats sense cap pena. I tinc la sensació que si seguim així i ningú fa res per evitar-ho, veurem “Un dia de fúria” en 3D-sensorround directe i en comptes de crispetes, hi haurà hòsties. I m’agradaria molt equivocar-me.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: