Handke, Nobel

La concessió del premi Nobel a Peter Handke ha tornat a obrir una de les falles que esquerda una pila de discussions literàries: la relació entre els posicionaments ideològics dels autors i l’excel·lència estètica de la seva obra. Com ja haureu anat llegint aquests dies, a Handke se li retreu la posició que va adoptar al llarg de la Guerra dels Balcans, en la qual va caure sempre del costat de Sèrbia fins i tot quan Sèrbia va ser responsable del genocidi més massiu que, fins al moment, havia tingut lloc a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Més de vuit mil persones, dones i nens inclosos, van ser massacrats a Srebrenica, que havia estat declarada “àrea segura” per part de l’OTAN i que vigilaven centenars de cascos blaus, per part de l’Exèrcit de la República Sèrbia. Que el març del 2006 Peter Handke assistís a l’enterrament de Slobodan Milosevic va suposar un escàndol majúscul, que va acabar en el rebuig del premi Heine que li havia concedit la ciutat de Düsseldorf. Després s’hi sumen declaracions de tota mena, que encara empitjoren el retrat de Handke, des dels textos que publica sobre el cas (Un viatge d’hivern als rius Danubi, Save, Moràvia i Drina, i Justícia per a Sèrbia, del 1995 i 1996 respectivament), on una bona colla de lectors, crítics i intel·lectuals van trobar una negació indirecta del genocidi, fins a la comparació dels serbis amb els jueus a Auschwitz, durant els bombardejos de 1999, que va excusar apel·lant al seu francès deficient.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: