Guia essencial de l’‘underground’ català

Essent un país petit (algú dirà estret) no ens falta espai a Catalunya perquè a una cultura oficial s’hi oposi una contracultura abundant. Aquí hi cap tothom. Assenyats i arrauxats. No ens podem queixar: enfrontats a la pau franquista, el dilatat pujolisme i el socialisme olímpic, els corrents contestataris els ha animat una bona colla de músics saltamarges, poetes emboscats i artistes de claveguera. El problema (ara sí que ens podem queixar) és que la vida subterrània ha estat poc referenciada. No ha generat prou bibliografia per estudiar-ne els detalls. Passats els anys, guanyada la perspectiva històrica, la marginalitat cultural hauria de ser un tema d’interès general, si més no d’orgull patriòtic, i tocaria publicar monografies, tractats i nostàlgies. Tenim els reculls del poeta i activista contracultural Genís Cano i La ciutat interrompuda, tot just revisitada pel crític literari Julià Guillamon. Tenim la versió dels fets revelada a Que pagui Pujol! i, fins i tot, podem interrogar els testimonis escrits de Pepe Ribas o Nazario… N’hi ha més, sí, però al capdavall la lleixa és mig buida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: