‘Génesis’: sensible i contundent drama sentimental sobre la fi de la innocència

Direcció: Philippe Lesage. Guió: Philippe Lesage. Canadá (2018). 129 minuts. Amb Théodore Pellerin, Noée Abita, Brett Dier, Mylène MacKay.

A mig camí entre el retrat intimista del primer amor i el manifest sobre la censura del desig, ‘Génesis’, del quebequès Philippe Lesage, encaixa el seu discurs en una enginyosa estructura de tres històries lleugerament interconnectades –una de les quals retroba el protagonista de ‘Les démons’, l’anterior film de Lesage– i protagonitzades per quatre personatges magnètics: un jove fatxenda (sensacional Théodore Pellerin) que llegeix Salinger i amaga un afecte especial per al seu millor amic, una universitària que decideix explorar amb llibertat l’amor i la sexualitat, i una parella de preadolescents que intercanvien castes declaracions d’amor en un campament d’estiu.

‘Génesis’ aconsegueix una certa cohesió tant en l’àmbit estètic (evocant el cinema pop de Xavier Dolan) com en el temàtic, i posa l’èmfasi en la naturalesa opressiva dels rols de gènere tradicionals. Tanmateix, pel que fa al to, la pel·lícula es veu abocada a la contradicció i navega entre la crònica sentimental més sensible (a l’estil Mia Hansen-Løve) i els cops d’efecte dramàtics que arriben per castigar immerescudament els protagonistes.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: