Gandules’18: cinema de màgia i misteri per les nits del CCCB

Rate this post

Torna el cicle de cinema d’estiu al CCCB. Cada dimarts, dimecres i dijous, del 7 al 23 d’agost, el Gandules’18 portarà el cinema il·luminat al Pati de les Dones. Enguany, el Gandules vol emmarcar-se dins la temàtica de l’exposició La llum negra. Tradicions secretes en l’art des dels anys 50, amb pel·lícules escollides per la crítica d’art Mery Cuesta, i que presenten tres maneres d’il·luminació i de celebració dins del present ombrívol: la màgia, la lisèrgia o l’ocultisme. Coincidint amb la revaloració de les tradicions místiques, esotèriques i espirituals que respon potser a la necessitat de creure que hi ha altres formes d’experiències alienes a “la realitat” que ens envolta, cada vegada més ombrívola per a l’individu. 

Les tres primeres sessions de Gandules’18 se centren en la màgia i el fet fantasmal, amb la qual cosa volen recuperar l’esperit inicial del cinema com a esdeveniment màgic, però també com a territori ideal per representar un món sobrenatural. Esperits que fan la seva funesta aparició a mitjanit, dimonis invocats a través de manuscrits ocultistes, o espectres d’allò més castís poblen les sessions d’arrencada del cicle.

La següent declinació del concepte d’il·luminació és la il·luminació mental. Al llarg de la història, l’individu ha buscat en certes substàncies naturals i químiques el passaport cap a estats de consciència i percepció desenganxats de la normalitat. Les sessions següents del cicle proposen tres trips. El primer d’ells un viatge literal al llarg del món a la recerca de pràctiques rituals i d’art impacte; el segon ofereix una experiència transpersonal amb tints deformats i amb un final de trajecte que és la desesperació més profunda, i el nostre últim trip tornarà a l’Espanya dels setanta per mostrar el poder vampíric de les drogues i del mateix cinema com a mitjà.

Després de les il·luminacions induïdes, el cicle finalitzarà apel·lant a la il·luminació espiritual, la que deriva de la convivència amb corrents del vast camp del misticisme i l’ocultisme. La primera pel·lícula de les tres que conformen l’última part del cicle remet a una forma particular de culte a antigues civilitzacions que resultarà en la concepció d’una nova societat basada en la màgia sexual. La sessió següent aprofundirà en els rituals vampírics dins de la cultura afroamericana, i, finalment, recalarem en la bruixeria com a pràctica avui en alça des del feminisme. Tot seguit us presentem el programa del cicle. 

La carretera fantasma (Körkalen)

Dimarts 7 d’agost, es projectarà la pel·lícula dirigida per Victor Sjöström l’any 1921, és un dels clàssics de la cinematografia nòrdica i del cinema mut fantàstic. Basada en la novel·la homònima de Selma Lagerlöf, remet a una llegenda sueca que assegura que l’última persona pecadora que mori abans de les campanades de Cap d’Any haurà de conduir un carruatge fantasmal durant un any. Aquesta premissa permet que assistim a un itinerari espectral pels episodis més decadents de la vida de David Holm, interpretat pel mateix director, en un in crescendo emocional cap a un final d’impacte.


En aquesta ocasió, la banda sonora de la pel·lícula ha estat composta i serà interpretada en directe pel grup Obsidian Kingdom, una banda barcelonina reconeguda internacionalment dins de l’escena del metall, el drone i la música industrial i avantgarde. El seu so immersiu, experimental i contundent es compenetra a la perfecció amb l’esperit màgic i fantasmagòric d’un gran clàssic com La carretera fantasma.
La noche del demonio (Night of Demon)
Dimecres 8 d’agost es podrà veure el demoníac film dirigit per Jacques TourneurDana Andrews dóna vida al Dr. Holden, un psiquiatre que assisteix a una convenció d’ocultisme a Londres, tot i ser un gran escèptic respecte al poder de la màgia. En arribar-hi, rep la notícia de l’estranya mort d’un dels seus col·legues, un accident que sembla estar relacionat amb un bruixot anomenat Karswell. La intromissió de Holden fa que Karswell maleeixi el metge amb unes runes màgiques i el condemni a una mort propera que serà executada per una criatura demoníaca. Superstició, espiritisme, grimoris, criatures de l’avern, màgia blanca i negra… La noche del demonio desplega tot un ventall de pràctiques ocultistes des d’una perspectiva, però, intel·ligent, i subtil, que evita caure en clixés tenebrosos o històrics.
 

La torre de los siete jorobados
El cicle rescata una de les obres mestres del cineasta madrileny Edgar Neville que es podrà veure el dijous 9 d’agost. Al Madrid del segle XIX, el jove Basilio Beltrán es juga unes quantes monedes a la ruleta d’un casino, quan se li apareix un personatge enigmàtic que li indica amb antelació els números guanyadors. El personatge resulta ser el fantasma de Don Robinsón de Mantua, que demana a Basilio que l’ajudi a defensar la seva filla d’una banda de perillosos geperuts que viuen en un entremat de passadissos i cambres secretes al subsòl de Madrid. Basada en una novel·la d’Emilio Carrere amb el mateix títol, la pel·lícula no ha perdut la seva capacitat de fascinació setanta anys després de la seva estrena.
 
 
Mondo Cane
“Totes les escenes que veureu en aquesta pel·lícula són verídiques i sempre referides a la veritat. Si hi ha escenes amargues, és perquè moltes coses ho són sobre aquesta terra”. Amb aquestes paraules arrenca Mondo Cane, iniciadora del gènere anomenat Cine Mondo, i tot un èxit de taquilla l’any 1962. La pel·lícula està formada principalment per material d’arxiu que mostra fragments de situacions en diversos llocs del món: costums de les tribus a Papua, rituals funeraris per a mascotes a Pasadena, massatges per a homes ebris al Japó o una performance d’Ives Klein desfilen davant les nostres retines -entre moltes altres tessitures- de manera calidoscòpica al llarg de 108 minuts. El collage al·lucinogen de sexe, violència, i anomalia que ofereix Mondo Cane va preludiar el tipus de narrativa que avui podem veure de manera natural navegant per YouTube. La pel·lícula, completament nova en el seu moment, va constituir un fenomen que va rebre guardons i va ser nominada a la Palma d’Or de Canes i l’Oscar per la millor cançó. El film dirigit per Gualtiero Jacopetti, Paolo Cavara i Franco Prosperi es projectarà el dimarts 14 d’agost.
 

Segona vida (Seconds)
El 15 d’agost és el torn d’un film de culte, fosc, elegant i claustrofòbic sota la batuta d’un dels noms solvents del cinema americà dels seixanta i setanta, John Frankenheimer. Desesperat per escapar-se de la seva lúgubre vida i per trencar amb la monotonia, un banquer anodí accepta que una misteriosa organització li proporcioni una nova identitat. Després d’una cirurgia facial, es transforma en el pintor Tony Wilson (interpretat magistralment per Rock Hudson). Arrenca així la seva nova existència envoltat de “renascuts” en un ambient idíl·lic. Però la situació aviat comença a adquirir caires deformats i de malson. Una pel·lícula al·lucinada i tremenda, del tot imprescindible.
 

Arrebato
És una de les obres de referència del cinema experimental espanyol, signada per una de les seves figures més singulars com és Ivan Zulueta. José Sirgado (Eusebio Poncela) és un director de cinema de terror que rep un paquet misteriós que li envia Pedro (Will More), un conegut del qual no té notícies de fa anys. La tramesa conté un rotlle de pel·lícula i un casset en què Pedro explica la seva tèrbola experiència personal en relació amb la seva obsessió pel cinema i, en concret, amb la càmera. Sexe, heroïna i Super-8 seran els eixos a partir dels quals Iván Zulueta planteja un viatge en espiral cap als racons més foscos de l’ànima humana, com també una reflexió sobre el llenguatge cinematogràfic, les addiccions i la recerca de l’estat extàtic de l’arravatament.
 

El hombre de mimbre (The wicker man)
Basada en la novel·la de David Pinner Ritual, El hombre de mimbre s’ha erigit en un clàssic de culte del cinema d’horror europeu. Molt més enllà de ser una pel·lícula d’horror i sacrificis, el film és una suggeridora cruïlla de pel·lícula musical, i detectivesca, que exhibeix a estones un to sensual i festiu. El hombre de mimbre ens introdueix en la petita illa de Summerisle, a Escòcia, on els seus habitants semblen professar un estrany culte basat en creences paganes. La desaparició d’una jove condueix el sergent de la policia Neil Howie (Edward Woodward) fins a aquest lloc, on coneixerà Lord Summerisle, que sembla tenir un intens poder sobre els habitants d’aquest lloc. El film dirigit per Robin Hardy es podrà veure el dimarts 21 d’agost.
 

Ganja & Hess
El 22 d’agost es presenta una pel·lícula molt singular que combina el cinema experimental amb el gènere de terror des de la perspectiva afroamericana. L’arqueòleg Dr. Hess Green (interpretat per Duane Jones, també protagonista a la mítica La noche de los muertos vivientes de George A. Romero) és apunyalat una nit pel seu ajudant amb una daga provinent de les excavacions d’una antiga civilització africana. Hess desperta després de l’atac i comprova que els gèrmens de la daga l’han convertit en immortal, però també li han despertat una set insaciable de sang. Poc després, Hess començarà una relació amb la viuda de l’ajudant, Ganja (Marlene Clark), que anirà per camins tèrbols. Blaxplotation, addicions i cultes ancestrals en aquesta pel·lícula que va ser exhibida al festival de Cannes el 1973, i amb una versió original i autoritzada pel seu director, Bill Gunn, que està disposada al MoMA.
 

The love witch
Anna Biller va dirigir aquesta pel·lícula l’any 2016 amb una acurada estètica retro-pop. Una cinta tant deliciosa com mordaç que va passar pel festival de Sitges. Elaine (Samantha Robinson) és una atractiva dona que està decidida a trobar l’amor veritable, per a la qual cosa fa servir conjurs i encanteris que -a desgrat seu- acostumen a culminar en desenllaços poc desitjats. Una pel·lícula exquisida i viperina que reivindica la figura de la bruixa des de la perspectiva feminista i projecta qüestions candents entorn de la toxicitat del mite de l’amor romàntic o el narcisisme en la societat contemporània. El film es podrà veure l’última sessió del cicle, el dijous 23 d’agost.
 

 

Anar a la font
La Llança

Powered by WPeMatico

Translate »