Future Islands, com en un món en flames

Rate this post

El 3 de març del 2014 es va produir un fet inèdit en el pop del nou mil·lenni: un grup independent es va fer gran en poques hores gràcies a una actuació en directe a la televisió. Això no passava des dels anys del grunge. Poca broma. El programa va ser el late show de David Letterman. La cançó, Seasons (Waiting on you), i els protagonistes, Future Islands, un trio originari de Carolina del Nord encapçalat per un vocalista que canta, balla i viu totes les cançons com si el món estigués en flames i amb la intensitat d’una sessió nocturna de body pump. Els nord-americans, que van veure com el seu hit catòdic es convertia en un dels virals d’aquell any, van aprofitar el boom mediàtic per presentar al món el seu quart disc d’estudi. El timing i el contingut van ser perfectes. Singles, que va sortir tres setmanes després de la seva actuació televisiva, domesticava el synth-pop experimental i rabiüt dels seus inicis apostant per un cançoner molt més accessible. Els nous Future Islands recuperaven, amb sofisticació i amb economia de mitjans en la producció -la seva base rítmica la formen el baix i un sintetitzador-, l’esperit d’alguns dels grups de pop comercial més grans dels anys 80, com A Flock Of Seagulls, Talk Talk i Spandau Ballet.

El grup ianqui, que en directe es fa acompanyar d’un bateria per guanyar múscul rocker, tocarà el 16 de juliol al Razzmatazz en el Guitar BCN 2018, on presentarà The far field (2017), un treball que consolida el gir pop de Singles i que parla sobre els alts i baixos de les relacions amoroses amb una honestedat commovedora que fa venir llàgrimes als ulls. I és que és difícil no emocionar-se amb la bellesa i tendresa de peces tan rodones com Ran i Time on her side. El concert de Future Islands estarà precedit per uns teloners de luxe, Hurray for the Riff Raff. El carisma de la seva cantant, Alynda Lee Segarra, fa pensar en una Emmylou Harris sortida del Bronx llatí.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »