Freixenet i Jaume Serra es revolten contra els plans de la DO de prestigiar el cava

El Consell Regulador del Cava ha topat amb els grans productors del sector. El consell està acabant d’elaborar un pla per prestigiar el cava perquè, entre d’altres coses, a l’estranger difícilment aconsegueix vendre’s a preus raonables. Però aquest pla té el rebuig de dos dels principals grups de cava. En concret, del primer, Henkell-Freixenet, i del tercer, J. García Carrión (que es comercialitza amb la marca Jaume Serra).

Aquests dos grups han mostrat obertament el seu rebuig al projecte del consell regulador. En canvi, Codorníu, el segon principal productor, aplaudeix la nova normativa, que preveu, entre d’altres mesures, segmentar el vi escumós per la seva categoria i per la zona geogràfica on s’hagi elaborat. A més, també preveu endurir els requisits per aconseguir les etiquetes de reserva i gran reserva.

El sector va tenir una reunió la setmana passada en què, segons ha pogut saber l’ARA, el representant de Freixenet va deixar clar que no estava d’acord amb el pla, mentre que García Carrión (que també és propietària de Don Simón) ha enviat una carta al president del Consell Regulador, Javier Pagés, mostrant la seva oposició. 

El principal argument de les dues grans cavistes contra la nova normativa és que “és poc flexible” amb els requisits que han de complir els vins escumosos de més criança, els fa perdre “competitivitat” i assenyala clarament quina és la categoria del producte. I això, segons fonts del sector, creuen que els pot perjudicar, perquè el cava que més venen aquests dos grups és de gamma bàsica.

Les dues empreses han sigut consultades per aquest diari. García Carrión ha optat pel silenci, mentre que Freixenet ha evitat entrar en el detall de la normativa i s’ha limitat a demanar al Consell Regulador un “debat obert i transparent amb la voluntat de trobar solucions de consens que beneficiïn el cava i que permetin dissenyar una estratègia de futur i a llarg termini”.

Amb tot, Freixenet afegeix que “dona suport a desenvolupar un pla estratègic conjunt” que podria beneficiar tot el sector, “des dels agricultors fins als elaboradors”. Cal recordar que els viticultors van convocar el 5 de setembre la seva primera vaga en els últims 15 anys, després que Henkell-Freixenet comuniqués que el preu que pagarien per quilo de raïm seria de 30 cèntims, un 28% menys que l’any anterior. 

El Consell Regulador busca consens

Des del Consell Regulador reconeixen les discrepàncies d’aquestes dues grans cavistes. Tot i això, els seus portaveus deixen clar que per sobre de tot “s’està buscant consens i unitat”. En aquest sentit expliquen que “s’està elaborant un pla inclusiu que integri la gran diversitat d’actors que formen part de la DO per posar en valor tota la cadena d’elaboració i revalorar el cava en benefici de tots”. El consell regulador insisteix, a més, que la normativa continua oberta i que es decidirà en el ple que tindrà lloc la setmana del 16 de desembre (inicialment està previst per al dia 18), en què hi haurà, precisament, els elaboradors i els productors.

La DO planteja que el cava català tingui cinc subzones

La DO planteja que el cava català tingui cinc subzones

premium (reserva, gran reserva i paratge qualificat) i una altra que distingirà els bàsics (els més joves), que el consumidor distingirà per l’etiqueta. En el cas dels premiumque representen el 14% de tota la producció, a més, s’endurirà la seva normativa. Entre altres modificacions, per exemple, els reserva passaran de 15 a 18 mesos de criança. 

La normativa també preveu que aquestes dues categories es divideixin en quatre zones de producció: Catalunya, València, Extremadura i Aragó i la Rioja. En el cas del caves premium elaborats a Catalunya, a més, se n’acotarà encara més l’origen etiquetant-los amb cinc subzones que coincidiran amb les cinc DO que produeixen més vi escumós en territori català. 

Aquestes mesures, a banda de prestigiar el vi escumós, també preveuen evitar noves escissions, com la que van protagonitzar ara fa gairebé un any els cellers que formen Corpinnat.

Un cop el sector hi doni el vistiplau, el pla haurà de ser aprovat pel ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i per Brussel·les. 

Les claus de la nova normativa del cava

‘Premium’ i bàsics

Una de les principals novetats és que el consumidor podrà veure a l’etiqueta si el cava que compra és un cava jove (9 mesos de criança) o premium, categoria en què hi haurà els reserves, els grans reserves i els paratge qualificat. La nomenclatura per diferenciar-los encara s’ha de concretar.

Quatre zones

Els productors que formen part de la DO Cava es diferenciaran en quatre zones: Catalunya, València (Requena), Extremadura (Almendralejo) i Aragó i la Rioja (Vall de l’Ebre). En el cas de Catalunya no s’utilitzarà aquesta nomenclatura, tot i que l’etiqueta no generarà cap dubte que es tracta d’aquest territori.

Cinc subzones

El cava fet a Catalunya es dividirà en subzones. Tot i que encara s’ha d’acabar de definir quines seran, la idea del Consell Regulador és que coincideixin amb les cinc DO que produeixen més vi escumós en territori català: Penedès, Alella, Conca de Barberà, Tarragona i Costers del Segre.

Requisits

Els caves de la categoria premium tindran una normativa més exigent. Per exemple, els reserves passaran de 15 a 18 mesos de criança. El raïm que hauran de fer servir haurà de ser ecològic i les vinyes d’on es culli hauran de tenir com a mínim 10 anys.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: