Francesc Orella: “Els amics són la sal de la vida”

Per l’actor Francesc Orella, l’amistat és “la sal de la vida”. I d’entre els milers de milions de persones que hi ha al món, petits com grans de sal, n’hi ha una que sempre l’acompanyarà, encara que ja no hi sigui. És el seu amic i també actor Josep Maria Domènech (1931-2017), més conegut com a Meque. “El vaig conèixer a l’inici de la meva carrera professional, cap als anys 80. Jo aleshores tenia 21 anys i ell superava els 40, però l’edat mai em va semblar un obstacle. Era un actor amb molta personalitat i una persona molt afable. Tenia una mentalitat molt jove i revolucionària, i era una d’aquelles persones que de seguida es fan estimar”, recorda.

Amb el temps van seguir coincidint en diversos projectes, i la relació professional aviat es va transformar en una amistat. “Van ser molts dinars, moltes revetlles, moltes excursions… a Cadaqués, al delta de l’Ebre, al Ripollès…”. Un dels moments que Francesc Orella recorda més, de l’època en què treballava a Secrets de família (la telenovel·la successora de Poblenou ), va ser una vegada que van coincidir en el jurat d’un certamen gastronòmic de canelons, per les festes de la Mercè. “La gent es presentava amb canelons de tota mena: dolços, salats, de carn, de peix… En Meque i jo vam haver de tastar-ne de tot tipus. A ell hi havia una cosa que li agradava molt, que era inventar-se versos i rodolins, i hi va haver un moment que em va mirar i em va dir, fart: “Ja n’estic fins als collons / de tastar tants canelons”. “El seu sentit de l’humor sempre em va captivar”.

D’en Meque, diu, en va aprendre lliçons de professió, però sobretot de vida: “Em va contagiar la seva actitud vital. Era una persona que s’agafava a la vida, tant a les coses bones com a les dolentes. Per a ell no hi havia fracassos, i de tot n’aprenia alguna cosa”, explica. I afegeix: “D’ell vaig aprendre aquesta filosofia de vida tan sàvia que és disfrutar del moment, de la companyia i dels plaers de la vida. En Meque celebrava l’amistat i gaudia senzillament d’estar amb la gent”, recorda l’actor.

Per la manera com Francesc Orella en parla, queda clar que en Meque es va assegurar que el petit guió que separa el seu naixement de la seva mort fos ple de vida, i ple d’amics. “Per a mi és ben cert que els amics són la família que tries”, reivindica Orella. “Quan ets jove potser no li dones tota la importància que es mereix, però quan t’acostes a edats com la meva t’adones que les amistats passen a ser una part molt important de tu mateix, una bona base per construir altres coses”, reflexiona. I conclou: “Els amics són la sal de la vida”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: