Fi del somni manxec

El Movistar Inter va fer valer ahir al Martín Carpena de Màlaga la seva millor classificació en la lliga regular i va guanyar la seva catorzena lliga amb un empat molt suat contra el sorprenent Viña Albali Valdepeñas (3-3) en la final de la competició, que s’ha jugat en els darrers vuit dies en un format exprés i sense públic. El conjunt de David Ramos, que ja va signar la renovació per al curs vinent al febrer, i que té de secretari tècnic el català Joan Linares, havia fet la proesa de superar els quarts contra l’Osasuna Magna amb un atac desesperat però metòdic de cinc quan perdia per 0-4 a cinc minuts del final (4-4), i en les semifinals va batre el Llevant (2-5), el botxí del Barça a quarts. Ahir va estar a punt de repetir la gesta quan perdia per 3-1. A més, amb 3-2 els àrbitres es van empassar inexplicablement unes mans dels madrilenys tot i revisar l’acció en la repetició. L’Inter tenia cinc faltes i la sisena hauria atorgat als manxecs un doble penal.

El Viña Albali va trenar molt bé el joc en el primer temps, però els errors puntuals i el mortífer contraatac rival el van matar. Primer va fallar en un córner rematat a plaer dins la cuina pel brasiler Pito –el Barça el pretén– i servit per Borja. Chino va empatar de penal (1-1) fent justícia al bon joc col·lectiu del seu equip. El Viña Albali va connectar molt bé amb el seu pivot Ibarra i va atemorir amb els trets exteriors de Chino i Catela. El conjunt de Tino Pérez estava desaparegut. En els dos últims minuts, però, Borja, el millor jugador de l’Inter, va fer el 2-1 assistit per Pito i en l’acció posterior tots dos es van intercanviar els papers en dues pèrdues fatals dels manxecs. Els de David Ramos van quedar molt tocats en l’arrencada del segon temps, però amb el català José Ruiz de catalitzador van ressuscitar. El canoner Cainan, de falta, va fer el 3-2 i Dani Santos va empatar en una gran combinació en l’atac de cinc.

Sense Ricardinho

El Movistar Inter ha sabut reinventar-se després de no accedir a la final del curs passat, en què el Barça va derrotar El Pozo Múrcia. Se n’ha sortit i tornarà a jugar la UEFA Futsal Champions –l’equip manxec ha d’esperar que ni el Barça ni El Pozo guanyin el títol europeu–. Tot plegat, prescindint del portuguès Ricardinho en tota la fase per problemes amb el club. Un final trist a l’Inter per a un dels millors jugadors de la història.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fi del somni manxec

El Movistar Inter va fer valer ahir al Martín Carpena de Màlaga la seva millor classificació en la lliga regular i va guanyar la seva catorzena lliga amb un empat molt suat contra el sorprenent Viña Albali Valdepeñas (3-3) en la final de la competició, que s’ha jugat en els darrers vuit dies en un format exprés i sense públic. El conjunt de David Ramos, que ja va signar la renovació per al curs vinent al febrer, i que té de secretari tècnic el català Joan Linares, havia fet la proesa de superar els quarts contra l’Osasuna Magna amb un atac desesperat però metòdic de cinc quan perdia per 0-4 a cinc minuts del final (4-4), i en les semifinals va batre el Llevant (2-5), el botxí del Barça a quarts. Ahir va estar a punt de repetir la gesta quan perdia per 3-1. A més, amb 3-2 els àrbitres es van empassar inexplicablement unes mans dels madrilenys tot i revisar l’acció en la repetició. L’Inter tenia cinc faltes i la sisena hauria atorgat als manxecs un doble penal.

El Viña Albali va trenar molt bé el joc en el primer temps, però els errors puntuals i el mortífer contraatac rival el van matar. Primer va fallar en un córner rematat a plaer dins la cuina pel brasiler Pito –el Barça el pretén– i servit per Borja. Chino va empatar de penal (1-1) fent justícia al bon joc col·lectiu del seu equip. El Viña Albali va connectar molt bé amb el seu pivot Ibarra i va atemorir amb els trets exteriors de Chino i Catela. El conjunt de Tino Pérez estava desaparegut. En els dos últims minuts, però, Borja, el millor jugador de l’Inter, va fer el 2-1 assistit per Pito i en l’acció posterior tots dos es van intercanviar els papers en dues pèrdues fatals dels manxecs. Els de David Ramos van quedar molt tocats en l’arrencada del segon temps, però amb el català José Ruiz de catalitzador van ressuscitar. El canoner Cainan, de falta, va fer el 3-2 i Dani Santos va empatar en una gran combinació en l’atac de cinc.

Sense Ricardinho

El Movistar Inter ha sabut reinventar-se després de no accedir a la final del curs passat, en què el Barça va derrotar El Pozo Múrcia. Se n’ha sortit i tornarà a jugar la UEFA Futsal Champions –l’equip manxec ha d’esperar que ni el Barça ni El Pozo guanyin el títol europeu–. Tot plegat, prescindint del portuguès Ricardinho en tota la fase per problemes amb el club. Un final trist a l’Inter per a un dels millors jugadors de la història.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fi del somni manxec

El Movistar Inter va fer valer ahir al Martín Carpena de Màlaga la seva millor classificació en la lliga regular i va guanyar la seva catorzena lliga amb un empat molt suat contra el sorprenent Viña Albali Valdepeñas (3-3) en la final de la competició, que s’ha jugat en els darrers vuit dies en un format exprés i sense públic. El conjunt de David Ramos, que ja va signar la renovació per al curs vinent al febrer, i que té de secretari tècnic el català Joan Linares, havia fet la proesa de superar els quarts contra l’Osasuna Magna amb un atac desesperat però metòdic de cinc quan perdia per 0-4 a cinc minuts del final (4-4), i en les semifinals va batre el Llevant (2-5), el botxí del Barça a quarts. Ahir va estar a punt de repetir la gesta quan perdia per 3-1. A més, amb 3-2 els àrbitres es van empassar inexplicablement unes mans dels madrilenys tot i revisar l’acció en la repetició. L’Inter tenia cinc faltes i la sisena hauria atorgat als manxecs un doble penal.

El Viña Albali va trenar molt bé el joc en el primer temps, però els errors puntuals i el mortífer contraatac rival el van matar. Primer va fallar en un córner rematat a plaer dins la cuina pel brasiler Pito –el Barça el pretén– i servit per Borja. Chino va empatar de penal (1-1) fent justícia al bon joc col·lectiu del seu equip. El Viña Albali va connectar molt bé amb el seu pivot Ibarra i va atemorir amb els trets exteriors de Chino i Catela. El conjunt de Tino Pérez estava desaparegut. En els dos últims minuts, però, Borja, el millor jugador de l’Inter, va fer el 2-1 assistit per Pito i en l’acció posterior tots dos es van intercanviar els papers en dues pèrdues fatals dels manxecs. Els de David Ramos van quedar molt tocats en l’arrencada del segon temps, però amb el català José Ruiz de catalitzador van ressuscitar. El canoner Cainan, de falta, va fer el 3-2 i Dani Santos va empatar en una gran combinació en l’atac de cinc.

Sense Ricardinho

El Movistar Inter ha sabut reinventar-se després de no accedir a la final del curs passat, en què el Barça va derrotar El Pozo Múrcia. Se n’ha sortit i tornarà a jugar la UEFA Futsal Champions –l’equip manxec ha d’esperar que ni el Barça ni El Pozo guanyin el títol europeu–. Tot plegat, prescindint del portuguès Ricardinho en tota la fase per problemes amb el club. Un final trist a l’Inter per a un dels millors jugadors de la història.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fi del somni manxec

El Movistar Inter va fer valer ahir al Martín Carpena de Màlaga la seva millor classificació en la lliga regular i va guanyar la seva catorzena lliga amb un empat molt suat contra el sorprenent Viña Albali Valdepeñas (3-3) en la final de la competició, que s’ha jugat en els darrers vuit dies en un format exprés i sense públic. El conjunt de David Ramos, que ja va signar la renovació per al curs vinent al febrer, i que té de secretari tècnic el català Joan Linares, havia fet la proesa de superar els quarts contra l’Osasuna Magna amb un atac desesperat però metòdic de cinc quan perdia per 0-4 a cinc minuts del final (4-4), i en les semifinals va batre el Llevant (2-5), el botxí del Barça a quarts. Ahir va estar a punt de repetir la gesta quan perdia per 3-1. A més, amb 3-2 els àrbitres es van empassar inexplicablement unes mans dels madrilenys tot i revisar l’acció en la repetició. L’Inter tenia cinc faltes i la sisena hauria atorgat als manxecs un doble penal.

El Viña Albali va trenar molt bé el joc en el primer temps, però els errors puntuals i el mortífer contraatac rival el van matar. Primer va fallar en un córner rematat a plaer dins la cuina pel brasiler Pito –el Barça el pretén– i servit per Borja. Chino va empatar de penal (1-1) fent justícia al bon joc col·lectiu del seu equip. El Viña Albali va connectar molt bé amb el seu pivot Ibarra i va atemorir amb els trets exteriors de Chino i Catela. El conjunt de Tino Pérez estava desaparegut. En els dos últims minuts, però, Borja, el millor jugador de l’Inter, va fer el 2-1 assistit per Pito i en l’acció posterior tots dos es van intercanviar els papers en dues pèrdues fatals dels manxecs. Els de David Ramos van quedar molt tocats en l’arrencada del segon temps, però amb el català José Ruiz de catalitzador van ressuscitar. El canoner Cainan, de falta, va fer el 3-2 i Dani Santos va empatar en una gran combinació en l’atac de cinc.

Sense Ricardinho

El Movistar Inter ha sabut reinventar-se després de no accedir a la final del curs passat, en què el Barça va derrotar El Pozo Múrcia. Se n’ha sortit i tornarà a jugar la UEFA Futsal Champions –l’equip manxec ha d’esperar que ni el Barça ni El Pozo guanyin el títol europeu–. Tot plegat, prescindint del portuguès Ricardinho en tota la fase per problemes amb el club. Un final trist a l’Inter per a un dels millors jugadors de la història.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: