Ferran Torrent torna als 80 amb un atracament en plena mascletà

L'any 1982 els socialistes de Felipe González acaben d'arribar al poder. Pocs mesos després, un robatori en un banc en plena mascletà de les Falles commociona la capital valenciana. Aquest és el punt de partida de Poder contar-ho de l'escriptor Ferran Torrent, que aquest volum ofereix el tercer lliurament de la sèrie El segon sistema, amb el passat dels seus personatges d'Un dinar un dia qualsevol (2015) i Individus com nosaltres (2017). Així, veurem com El Messié i el Largo, que regenten diversos negocis clandestins i organitzen combats de boxa clandestins i timbes de cartes, ordeixen un pla per robar un banc en plenes falles.

El periodista Marc Sendra serà l'encarregat de reconstruir què va passar, com es va organitzar tot i com es van conèixer personatges com el falsificador Mític Regino, Sara i el Gitano, militants d'extrema esquerra, el Gordo García, el detectiu Toni Butxana, el pare Rafel o el comissari Tordera, aprofitant per fer, com és habitual en l'autor, un retrat de la societat valenciana en uns moments de canvi i ingenuïtat com és el final de la Transició, quan l'esquerra arriba al poder. Torrent s'inspira en un fet real esdevingut l'any 1992, quan aprofitant el caos del migdia de mascletà uns atracadors van sostreure 100 milions de pessetes de l'oficina central del Banco Exterior de España de València, però situa els fets 10 anys abans, per fer-los coincidir amb un context i un rerefons polític molt concret, que ell va conèixer de primera mà, com a militant del maoista Partido del Trabajo. "Com que no va haver-hi una ruptura com a Portugal, es van produir coses molt estranyes en aquella època. Els socialistes volien quedar bé amb tothom, no espantar ningú i, especialment, la gent d'ordre. Que no es notés ni el canvi, ni que eren socialistes" explica Torrent. En aquest sentit, ha reconegut que "és més difícil fer una novel·la d'una època que has viscut que no pas d'una altra època. Et confies massa".

"Sóc amic de tots els anormals de València"

Poder contar-ho, que també s'inspira en el considerat robatori perfecte, esdevingut a Niça l'any 1979 i on els seus autors van presumir d'haver treballat "sense armes, sense odi, sense violència", vol ser una novel·la amb molt de ritme, a la manera de la pel·lícula 1, 2, 3 de Billy Wilder. "Per a mi el repte era organitzar un atracament. Com a autor havia d'organitzar la logística, els vehicles, la fugida… Vaig haver d'anar moltes vegades al banc a comprovar que es podia fer" comenta l'escriptor de Sedaví. Per a donar-hi més ritme, Torrent ha apostat per potenciar els diàlegs i prescindir de les descripcions dels personatges. "No vull que sigui una novel·la frenètica ni trepidant, però m'agradaria traslladar l'ambient de l'època de les jaquetes de pana". De tota manera, Torrent rebutja cap mena de moralina ni idea política rere la seva obra: "No llance missatges a les novel·les, ni tinc cap intenció moralista. Això ho ha de decidir el lector. Treballe perquè la gent s'ho passi bé i no fer el ridícul".

L'escriptor explica que no treballa amb un argument concret, sinó amb idees. Una tècnica que el va reconfortar saber que també utilitzava Philip Roth. "Les novel·les van sortint a mesura que escrius. Tinc personatges, escenaris, llibretes plenes de frases fetes, paraules, etc., però quan vas escrivint a les novel·les van sortint sorpreses i girs inesperats". Sobre la matèria primera dels seus llibres, assegura que coneix "tots els anormals de València" –des de jugadors professionals fins a polítics imputats– i que no té cap prejudici "per conèixer tota mena de gent" amb la qual sovint queda per dinar o sopar perquè "quan la gent pren tres copes de vi se senten còmodes, parlen i m'expliquen coses". Gràcies a totes aquestes coneixences i el seu do per l'observació, tot i que mai no pren mai cap nota, obté informació útil per crear personatges, per crear trames secundàries… "Als meus llibres puc explicar coses que un periodista no pot explicar. No he de demostrar res". En aquest sentit, ja prepara la quarta part de les aventures del Segon Sistema, amb trames actuals explicades per Marc Sendra. "M'interessa parlar del govern de PSPV-Compromís. Els vull tocar els nassos" avisa.
 

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: