Fer de Montilivi un fortí que asseguri els èxits del Girona

En els últims anys, els resultats del Girona a Montilivi han marcat l’esdevenir de la temporada. Si els blanc-i-vermells han enllaçat victòries, el curs ha anat bé; quan no han pogut, s’han estrellat. Només cal recordar el curs 2016-17, el del somiat ascens a Primera, edificat gràcies a vuit triomfs consecutius entre el novembre i el març –el rècord gironí a la LFP– que van permetre tenir un coixí en què agafar-se quan la recta final i els dubtes semblaven no acabar-se mai. O l’any següent, el primer a l’elit, amb una magnífica permanència aconseguida molt abans del previst després d’encadenar sis victòries a Montilivi entre el desembre i el març. La temporada passada va passar tot el contrari i el Girona va baixar, en part, perquè només va guanyar tres partits al costat d’una afició que s’està tornant a animar.

Els tres punts sumats contra el Màlaga i la gran plantilla construïda són motius de pes per creure en el gran objectiu, el retorn a la màxima categoria. Contra el Rayo Vallecano (16 h, Movistar LaLiga), un altre dels favorits en la lluita per l’ascens, esperen assolir la segona alegria en només vuit dies. “Hem de ser conscients de la importància de fer-nos forts davant la nostra gent i contra rivals directes, tots els partits valen tres punts però no és el mateix. La millor manera de convèncer i fer creure als jugadors és si els bons resultats arriben; això crea una dinàmica fantàstica”, explica Juan Carlos Unzué, que ha decidit concentrar l’equip i repeteix la convocatòria de la setmana passada. Riesgo, Oliván i Soriano continuen sense entrar a la llista, com Ignasi Miquel, l’única baixa per lesió. Qui sí que hi serà és Cristhian Stuani, desconvocat amb l’Uruguai per poder assistir al judici sobre el Llevant-Saragossa. Malgrat perdre’s un entrenament, l’estrella blanc-i-vermella sortirà com a titular en un onze que podria presentar algun canvi, perquè la competència és cara.

Identitat compartida

Ningú dubta del potencial del Girona, però el navarrès ha volgut recordar que la plantilla “encara no ha demostrat res”. “S’ha de demostrar que siguem la millor plantilla que ha tingut mai el Girona a la LFP. Fins ara, les plantilles de Machín han sigut les millors, perquè van tenir bons resultats. Està molt bé tenir currículums individuals, però hem de ser un equip. Fins que això no passi, no ho podem dir”, assegura, deixant clar que el seu no serà un equip d’autor perquè el protagonisme és dels futbolistes. “El futbol sempre serà dels futbolistes, només soc un facilitador del joc. És evident que volem tenir una identitat pròpia, però no vull que sigui el Girona de Juan Carlos Unzué, vull que aquesta identitat sigui compartida i no només meva”.

El Rayo Vallecano, ara per ara, no ha perdut a la Lliga i té un punt més que els blanc-i-vermells –cinc a quatre–, que insisteixen en recuperar la força del passat. “Sento que el record del descens no ha desaparegut del tot, però això no és un tema de futbol. Hem de canviar la mirada, s’ha d’oblidar. Entenc la vida des del present, ja no es pot canviar el que va passar. Ha de ser una lliçó, hem de deixar de costat les pors. Com tot, és un procés i hem d’evitar que ens condicioni”. Res millor que sumar el segon triomf seguit de la temporada, doncs.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: