Felip V deroga les institucions de govern de Mallorca i d’Eivissa

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1715, fa 303 anys, el rei Felip V ―el primer Borbó hispànic― invocant el “derecho de conquista” ordenava la dissolució del Gran i General Consell ―que havia estat el màxim òrgan polític i administratiu del Regne de Mallorca des del 1249― i decretava que el nou govern del territori seria exercit des de la Reial Audiència de Mallorca, fins llavors el màxim òrgan judicial del territori, i que a partir del fet quedava subordinat al Consejo de Castilla. D’aquesta forma es posava la primera pedra per l’aplicació del Decret de Nova Planta, que entraria en vigor quatre mesos i mig després, el 16 de març de 1716, dos mesos després d’haver estat promulgat al Principat de Catalunya.

Com va passar al Principat de Catalunya, també amb la promulgació de la Nova Planta la, a partir de llavors, Real Audiencia de Mallorca (amb el nom castellanitzat), passava a ser dirigida per un capità general, que concentrava tot el poder polític, militar, administratiu i judicial. El primer d’una llarga nòmina imposada pel règim borbònic seria el militar francès François Bidal d’Asfeld, que havia dirigit l’exèrcit francocastellà de Felip V en la campanya d’ocupació de Mallorca i Eivissa. Asfeld, que ja havia donat mostres de la seva crueltat (se li atribueix la cita “No hay en Valencia suficientes árboles para colgar a todos los traidores”), no tan sols es va esmerçar amb una brutalitat aterridora, sinó que va incomplir totes les capitulacions que havia signat.

Després de la derogació de les institucions de govern mallorquines, la nova administració borbònica va desfermar una onada brutal de repressió (depuracions, confiscacions, empresonaments) que van afectar més de 3.000 persones, majoritàriament, integrants dels sectors socials i econòmics més dinàmics; i que sumiria Mallorca i Eivissa en un marasme de quietud i d’opressió que anticipava una profunda crisi. En canvi Menorca, ocupada militarment pels britànics durant la Guerra de Successió hispànica (1708), i que havia quedat, definitivament, sota administració de Londres des de la signatura del Tractat d’Utrecht (abril de 1713) iniciaria un dels períodes de màxima prosperitat econòmica i cultural de la seva història.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »