Experts en dret avisen que Luxemburg pot forçar l’extradició de Puigdemont

Els experts en dret penal europeu no descarten que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea porti Bèlgica a reconsiderar l’extradició del president Carles Puigdemont. Fins a cinc acadèmics consultats per l’ACN veuen “probable” que les preguntes del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a Luxemburg condicionin la justícia belga a l’hora de jutjar les euroordres contra el líder de JxCat. “Les prejudicials tindran repercussions en les futures decisions de Bèlgica”, assegura el professor en dret penal europeu de la Universitat de Bonn, Martin Böse. Hi ha discrepàncies, però, entre els acadèmics sobre el marge que el TJUE donarà als belgues per qüestionar el respecte dels drets fonamentals en el cas de l’1-O.

Què aconseguiria Llarena?

Alguns veuen “molt improbable” que ho permeti, d’altres ho creuen “possible”. Però cap d’ells exclou una sentència de Luxemburg que acabi impedint a Bèlgica denegar l’extradició de Puigdemont per risc de vulneració de drets fonamentals. Llarena guanyaria una partida, però no necessàriament tota la batalla judicial perquè els belgues es podrien igualment negar a entregar Puigdemont per sedició i fer-ho només per malversació. Arran de la negativa de Bèlgica a extradir l’exconseller Lluís Puig en detectar un risc de vulneració dels seus drets en la causa del procés, el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena ha demanat al Tribunal de Justícia de la UE que aclareixi els seus dubtes sobre aquest precedent favorable a Puigdemont. Li ha enviat fins a set preguntes prejudicials on qüestiona la decisió belga.

Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar la denegació de l’entrega?”, es pregunta Llarena. Els tribunals belgues van denegar l’extradició de Puig perquè veuen un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència en el cas de l’1-O basant-se, principalment, en el document del grup de treball.

D’altra banda, Llarena també vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar a tots els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica “explícita”. “Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”, afirma la sentència, insinuant que els magistrats espanyols no interpreten bé les seves pròpies lleis.

Què farà Luxemburg?

Els experts s’inclinen per pensar que Luxemburg es quedarà el cas i trigarà gairebé un any a pronunciar-se. André Klip, professor de dret penal de la universitat de Maastricht, veu “estrany i extraordinari” que Llarena pregunti a Luxemburg sobre la sentència dels belgues, però diu que hi ha un precedent similar i veu “molt probable” que les admeti. Això sí, les haurà de “reformular” perquè, segons ell, no estan gaire ben plantejades. També el professor de dret europeu de la Universitat d’Anvers, Henri de Waele, creu que s’acceptaran si el TJUE les veu “útils” per resoldre la disputa judicial entre Espanya i Bèlgica. “Davant de dos tribunals que es contradiuen, una decisió del TJUE podria aportar claredat o fins i tot establir alguns límits”, apunta de Waele.

La professora de dret penal europeu de la Universitat de Leiden, Jannemieke Ouwerkerk, recorda que el TJUE no dirà mai directament a un jutge què ha de fer: “Només interpreten la legislació de la UE”. Els magistrats europeus només donaran una “orientació sobre quins criteris” s’han d’aplicar per resoldre les euroordres, afegeix el professor de dret penal de la Universitat de Maastricht André Klip. El tribunal posarà deures a les dues parts i els instarà a tornar a parlar”, anticipa i veu un “bloqueig” i una manca de “diàleg” entre els jutges espanyols i els belgues. Amb tot, els experts consultats veuen possible que la resolució de Luxemburg faci reconsiderar a Bèlgica l’extradició de Puigdemont. Està en joc la competència del Suprem i els drets fonamentals.

Klip veu particularment problemàtic que la justícia belga determini que l’espanyola no està interpretant correctament la seva pròpia llei a l’hora d’adjudicar-se la competència per jutjar la causa del procés. “El TJUE potser ho veu excessiu”, pronostica aquest expert penalista. Per això, Klip veu “molt probable” que Luxemburg digui que “la valoració de quin jutge és competent es basa en la legislació nacional” i que Bèlgica no ho pot revisar. “L’avaluació de la competència és un dels punts més febles de la decisió belga”, opina. Tots ells consideren central l’element dels drets fonamentals. Els acadèmics afirmen que si estan en risc, les euroordres es poden rebutjar.

Ara bé, recorden que Luxemburg considera que ha de ser una “excepció” a la confiança habitual entre jutges i limita el seu marge de maniobra per qüestionar-se mútuament. Böse avisa que si Luxemburg impedeix un examen sobre el dret a un judici just si no hi ha “deficiències sistèmiques” a Espanya, serà “difícil” per a Bèlgica rebutjar l’euroordre de Puigdemont al·legant un risc de vulneració de drets fonamentals. En canvi, si el TJUE hi dona llum verda, també s’hauria de pronunciar sobre un altre dubte de Llarena: pot Bèlgica basar-se en l’opinió del Grup de Treball de les Nacions Unides per dictaminar que existeix un risc per als drets fonamentals?

La decisió de Luxemburg pot condicionar la decisió de la justícia belga sobre l’euroordre contra Puigdemont, però les prejudicials de Llarena giren només entorn dels drets fonamentals i la competència. L’ordre europea d’extradició té una altra pantalla: l’equivalència dels delictes. És el segon element que els jutges examinen per decidir si aproven o no una extradició. Bèlgica encara no ha dit si la sedició és un crim equiparable en la legislació belga i si permet l’extradició.

Per tant, si Luxemburg es carrega el vet per vulneració de drets humans, la justícia belga encara es podria negar a entregar a Puigdemont per sedició, com va fer Alemanya amb la rebel·lió, però sí que l’extradiria per malversació. Fa gairebé tres anys, Llarena va retirar l’euroordre precisament per això. És una incògnita si ara es conformaria amb jutjar-lo només per malversació renunciant a la sedició, la qual cosa generaria una contradicció amb la condemna dels presos.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: