Évole defensa Màxim Huerta i fa una mordaç crítica a la societat

Rate this post

L’elecció de Màxim Huerta com a ministre de Cultura i Esport ha estat, segurament, la més polèmica dels últims temps. L’escriptor va acaparar molta fama arran la seva col·laboració a El Programa de Ana Rosa i sembla que molts s’han quedat amb només aquesta faceta. S’ha criticat fins a la sacietat que el govern de Sánchez l’hagi escollit a ell per aquest lloc, dient molts que li queda gran i recuperant tuits antics que el deixen en evidència.

Moltes cares famoses l’han defensat, per això. I l’últim en donar la cara per ell públicament ha estat Jordi Évole. El presentador li ha dedicat la seva columna a El Periódico, fent una mordaç crítica a una societat “hipòcrita” que l’ha deixat verd però que adora la televisió.

evole la sexta

La Sexta

De fet el seu escrit és un al·legat a favor de la petita pantalla, partint de l’anècdota d’haver-se comprat un aparell nou: “La tele continua ocupant un espai privilegiat a casa meva. Crec que no hi ha electrodomèstic més aviciat en la seva ubicació. La majoria la col·loquem al menjador de casa, davant del nostre sofà o butaca preferida. A més, mentre altres electrodomèstics han tendit a reduir la seva mida, les teles l’han augmentat i han anat guanyant espai a les nostres llars”.

Té clar que molts donen uns privilegis a l’aparell, criticant per això que després el maltractin: “La col·loquem al millor lloc de la casa, li donem més espai… però no ens quedem curts a l’hora d’anomenar-la caixa tonta. I quan ens parlen de tele no dubtem a afirmar: “Jo gairebé no la veig”, “Mai no fan res de bo” o “Tot és una porqueria”. No m’estranya que quan un president nouvingut es fixa en un de la tele per nomenar-lo Ministre de Cultura s’acabi el món. Els de la tele som a la cultura el que Las Ketchup a la història de la música”. 

Una dura reflexió en la qual segueix insistint: “És igual que hi hagi professionals que penquin per fer el seu treball el millor que saben. És igual. La tele, caca. I si d’allà surt un ministre, doncs contra ell. I si a sobre se li ha ocorregut durant uns anys de la seva carrera fer entreteniment en un “programa d’aquests del matí només per a marujas” doncs ja ni t’ho explico”.

Maxim Huerta i Ana Rosa GTRES

GTRES

Com acaba l’escrit Évole? Amb un desig: “Només li demano a Déu que el Govern de Sánchez arribi fins a la pròxima Setmana Santa i que tota Espanya vegi que el seu ministre de Cultura no se sap cap himne militar”. Una frase punyent que evidenciava una crítica a l’exministre de Cultura Méndez de Vigo, qui va cantar l’himne de legió durant la processó del Crist de la bona mort de Màlaga.

Que Jordi Évole és un ferm defensor de Màxim Huerta queda més o menys clar. Ara bé, el que sembla voler denunciar és que se’l critiqui només per haver sortit a televisió. Una actitud d’una societat hipòcrita que el tindria ben molest.

Anar a la font
Jennifer Navarro

Powered by WPeMatico

Translate »