Eurovisió, promoció internacional d’Israel a l’ombra de les bombes

El Centre de Convencions de Tel Aviv acull aquest dissabte (21 h, La 1) la final de la 64a edició del Festival d’Eurovisió, possiblement la més controvertida de la història a causa del conflicte entre Israel i Palestina, que ha motivat insistents crides al boicot. El festival permet a Israel exposar la seva cara més dolça davant l’opinió pública internacional, i l’organització ha fet tots els esforços possibles per evitar el tema sempre present de l’ocupació militar dels territoris palestins. Malgrat això, les autoritats locals estan un xic decebudes perquè el nombre d’eurofans que han arribat, 15.000 aproximadament, és molt inferior al previst inicialment.

Una part important d’aquests turistes pertanyen a la comunitat LGTBI, un moviment què té una relació particular amb Tel Aviv, una ciutat oberta a les seves demandes. Però alguns hotelers i comerciants han lamentat que les vendes i l’ocupació no hagin crescut significativament els últims dies. En tot cas, els carrers del centre de Tel Aviv estan molt animats, les platges plenes i la cervesa es consumeix a bon ritme.

A Israel Eurovisió es viu amb gran intensitat. Les cadenes de televisió informen sobre tots els detalls dels participants, no només dels 18 que intervindran a la final d’avui, sinó fins i tot dels que van quedar eliminats a les semifinals. El festival és gairebé l’únic tema de conversa al país i els diaris i les emissores de ràdio fa una setmana que dediquen al concurs un espai considerable.

Seixanta quilòmetres al sud de Tel Aviv, a la Franja de Gaza, la situació és del tot diferent. Aquesta és la primera vegada que Eurovisió se celebra sota l’amenaça de les bombes. A començaments de maig, Israel i les forces de la resistència palestina van assolir un fràgil acord d’alto el foc. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, va haver de cedir per salvar el festival. Gaza demanava el final d’un bloqueig que ja fa dotze anys que dura, i Netanyahu ha fet algunes concessions i n’ha promès més per al futur pròxim. No és la primera vegada que fa aquestes promeses, però sembla que ara hi ha més possibilitats que es concretin.

De fet, la primera cessió que van haver de fer les autoritats israelianes va ser renunciar a organitzar el festival a Jerusalem, com havien anunciat. Tot i que aquesta ciutat ja va acollir el certamen el 1979 i el 1999 (els dos cops que s’ha celebrat en aquest país), el malestar que va generar la decisió en moltes delegacions, a causa del discutit estatus de la Jerusalem com a capital d’Israel, va portar la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del festival, a pressionar el govern per traslladar la seu a una altre lloc. Finalment, es va escollir Tel Aviv.

Malgrat l’alto el foc decretat, l’exèrcit ha deixat preparat per a aquesta nit el seu sistema antimíssils arreu del país, especialment a l’àrea de Tel Aviv, encara que no va ser gaire efectiu durant els bombardejos de fa dues setmanes. Les milícies han après que, si disparen els coets seguits, el sistema no pot interceptar-los tots i molts acaben impactant en els seus objectius.

Els músics, al marge del conflicte

Malgrat aquest context de tensió, la majoria dels cantants que aquests dies són a Israel han obviat el conflicte. Només el grup islandès de technopunk Hatari, que dimarts va obtenir la classificació per a la final, s’ha posicionat políticament: després que la banda visités la ciutat d’Hebron, a la Cisjordània ocupada, un dels seus membres, Matthías Haraldsson, va qualificar d’“absurda” la “realitat política” del país i va denunciar l’“ apartheid clar” que Israel aplica als palestins.

Però la resta d’intèrprets han evitat denunciar l’ocupació. L’organització, per la seva banda, ha procurat que els músics no anessin més enllà de la Línia Verda, que delimita els dos territoris, i els artistes palestins han rebutjat reunir-se amb els participants d’Eurovisió argumentant que eren partidaris del boicot. En aquest sentit, a la ciutat palestina de Betlem s’ha convocat un festival alternatiu a la mateixa hora del que tindrà lloc el de Tel Aviv. La iniciativa es reproduirà en algunes ciutats europees. Segons el moviment BDS, que promou el boicot a Israel per l’ocupació dels territoris palestins, la celebració del festival en aquest país blanqueja els crims de guerra que Israel comet diàriament.

Dimarts, durant la primera semifinal, la web de Kan (la televisió estatal israeliana, que emet el festival) va ser intervinguda amb vídeos d’explosions a Tel Aviv. Els hackers van mantenir les imatges durant alguns minuts, fins que Kan, que va acusar Hamàs de la interferència, va recobrar l’emissió prevista. L’incident no va tenir repercussió al senyal en directe que s’estava enviant a les televisions estrangeres.

Música i política

Un dels al·licients de la final d’Eurovisió serà l’actuació que hi farà Madonna, que després de mesos de negociacions es va confirmar dijous a la tarda, quan es va signar el contracte amb la UER i amb Kan. La reina del pop havia arribat a Tel Aviv dimarts a la nit en el seu avió particular, precedida per un equip de prop de 300 persones i tècnics per preparar l’espectacle.

Madonna demanava més d’un milió de dòlars per cantar al festival, una quantitat que l’organització considerava desorbitada. Kan la va intentar convèncer argumentant que, si finalment no actuava, s’interpretaria com una rendició a les pressions del moviment BDS. La cantant, que ha estat moltes vegades a Israel, ha declarat que “mai deixaria de tocar música per acontentar l’agenda política de ningú”. La UER, per la seva banda, veu positiva l’actuació de Madonna, però ha volgut supervisar el contracte per assegurar-se que s’hi feia constar que durant la seva actuació no es faria cap referència política.

Eurovisió es presenta des de fa anys com un festival apolític. La UER vol evitar que esdevingui un aparador de les reivindicacions polítiques més diverses, però no sempre se’n surt. Fa dos anys el país organitzador, Ucraïna, va vetar la participació de Rússia a causa de la mala relació diplomàtica entre els dos països pel conflicte de Crimea. En aquesta ocasió, qui s’ha quedat fora és la representant ucraïnesa, després que les autoritats del seu país qüestionessin el seu patriotisme perquè actua massa sovint a Rússia.

La UER espera que l’emissió d’aquesta nit superi els 186 milions d’espectadors que va tenir, en global, l’edició de l’any passat a Lisboa. Naturalment, els amfitrions no volen deixar passar l’oportunitat per fer propaganda d’Israel. Els vídeos que s’han preparat per presentar cada cantant s’han filmat en diversos indrets del país amb la finalitat de per promocionar el turisme a Europa. Sembla que cap dels clips s’ha gravat a la Cisjordània ocupada, però almenys un sí que s’ha rodat al Golan, territori sirià ocupat per Israel des de la guerra del 1967.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: