Estudiar periodisme: notes brillants i futurs incerts

Accedir al grau de periodisme aquest curs (2019-2020) serà una mica més difícil que l’anterior, almenys a la Universitat Autònoma de Barcelona. La nota de tall ha passat d’un 9,732 a un 10,110. El brusc augment s’explica fàcilment: enguany la UAB ha reduït l’oferta del grau de periodisme en 120 places (passa de 280 a 160), que s’han repartit equitativament (60/60) entre dos nous graus: comunicació de les organitzacions i comunicació interactiva. La universitat assegura que aquestes dues noves carreres responen a la necessitat d’adaptar l’oferta acadèmica a les demandes del sector de la comunicació, que, consideren, cada cop s’allunya més dels mitjans tradicionals.

Comunicació de les organitzacions ha debutat amb una nota de tall especialment elevada si es té en compte que és la primera vegada que s’ofereix. Per accedir-hi és necessari haver obtingut un 9,420 a la selectivitat. En canvi, per entrar a comunicació interactiva és suficient amb un 7,826. Des de la UAB creuen que, tenint en compte els assignats en primera preferència, es cobriran totes les places dels dos nous estudis.

Segons Maria José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, “el mercat de la comunicació està canviant d’una manera considerable” i hi ha hagut un gran augment de gabinets de comunicació d’organitzacions i empreses de tota mena. “Fins ara, aquests llocs de treball els ocupaven llicenciats en periodisme que després es trobaven gairebé amb l’obligació de fer un màster d’especialització”, explica Recoder, que admet que durant molts anys a la UAB ha ensenyat periodisme pensant exclusivament en els mitjans de comunicació i que, per tant, no s’adequaven a la realitat laboral que es troben els estudiants. El nou grau de comunicació de les organitzacions, detalla, incorpora conceptes ja presents en la carrera de periodisme i n’afegeix de nous com relacions públiques, protocol, gestió d’esdeveniments i de les xarxes socials.

L’augment de la nota de tall de periodisme no preocupa especialment a Recoder, que creu que “simplement vol dir que els estudiants que entrin encara seran més bons que els que entraven, que ja ho eren prou”. De fet, per entrar a periodisme a la UAB en els últims anys sempre s’ha necessitat més d’un notable; alumnes d’expedients brillants per a un sector que ha viscut una intensa crisi i que no garanteix llocs de treball per a tots els llicenciats.

Segons l’ Informe anual de la professió periodística del 2018, publicat per l’Associació de Premsa de Madrid (APM) i que inclou dades de tot l’Estat, l’any 2017 es van llicenciar en periodisme 3.434 persones (2.135 dones i 1.299 homes). Saber quants acaben trobant feina és difícil. En el cas de Catalunya, la font més fiable per saber-ho és l’Agència per a la Qualitat Universitària, que cada tres anys fa una enquesta d’inserció laboral. Les dades, però, són bastant parcials, ja que els estudiants tendeixen a desvincular-se de la universitat i les persones que solen contestar són les que han aconseguit feina. Per tant, les ràtios d’inserció que s’obtenen solen ser altes (en el cas de la UAB i periodisme, un 90,6%).

Les dades més actualitzades sobre com es reparteix el mercat laboral són les de l’informe de l’APM, que es basa en una enquesta feta a 1.694 professionals. El document mostra que un 35% dels llicenciats treballen en mitjans tradicionals, mentre que un 28% ho fan en comunicació. Per tant, mentre que en el terreny laboral els mitjans i la comunicació corporativa es reparteixen gairebé paritàriament els professionals, en el currículum acadèmic de periodisme la comunicació corporativa és residual. Un dels motius, apunta Recoder, és que sovint s’ha vist com “l’altra banda de la trinxera del periodisme”, tot i que és una sortida professional real.

El mateix informe recull dades sobre la situació laboral dels professionals de la comunicació menors de 30 anys. Les xifres mostren que l’àmbit de la comunicació corporativa hi té un gran pes, en especial en el cas de les dones, ja que un 55% de les enquestades es dediquen a aquest sector. Aquí es produeix una bretxa de gènere: només un 25% dels homes menors de 30 anys que han participat en l’enquesta treballen en comunicació, i en canvi la seva presència és majoritària en els mitjans (67% pel 25% de dones). Aquest detall no és exclusiu dels menors de 30 anys. Una de les conclusions de l’informe és que cada cop hi ha més dones que es dediquen a la comunicació corporativa.

L’aposta de la UAB per donar a la comunicació un estatus de carrera no és el camí que segueixen altres centres. A la Ramon Llull, per exemple, fa temps que el grau rep el títol de periodisme i comunicació corporativa. A la Pompeu Fabra (UPF), on la nota de tall actual és d’11,494, fa només tres anys que comunicació corporativa és una assignatura obligatòria. Carles Pont, director dels estudis de periodisme de la UPF, assegura que en el seu cas aposten per formar els estudiants en l’ofici del periodisme i en unes competències que els poden servir tant per treballar en un mitjà de comunicació com en el gabinet de premsa d’una multinacional. “No formem periodistes que siguin estrategs de la comunicació”, reconeix Ponts, que remarca que el seu model no és ni millor ni pitjor que el de la UAB.

Tot i que els estudiants de la UPF no aprenguin, per exemple, a fer estratègies de comunicació, Pont es mostra convençut que adquireixen uns coneixements que els faran atractius per al mercat laboral. “Hi ha dos o tres anys d’anar-te col·locant, no és fàcil, però actualment no és fàcil en cap àmbit”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: