“Estic rodejada d’ídols que he tingut de petita”

Aina Ayuso (1/8/1999, Sant Just Desvern) ha estat sempre ambiciosa. Des que era al Segle XXI i va decidir marxar a l’NCAA amb les Oregon Ducks abans d’acabar el seu cicle a la Residència Blume. Va tornar per debutar a la Lliga Femenina amb l’Snatt’s Femení Sant Adrià, pas testimonial pel Barça CBS, i cap a Príncipe Felipe de Saragossa, on és un puntal del nou projecte. L’últim premi ha estat estrenar internacionalitat després d’haver passat per tots els combinats nacionals de formació. Els seus ulls brillen d’il·lusió. És lògic. Té només 21 anys i un futur envejable.

Moltes felicitats.
Moltes gràcies. És un somni fet realitat perquè qualsevol esportista aspira a estar entre les millors a la selecció. I més sent tan jove.
La seva entrada a un grup ja consolidat ha estat fàcil?
Moltíssim perquè vaig venir aquí i les coneixia quasi totes, sigui perquè ja hi tenia relació o per haver jugat contra elles. M’han ajudat a poder entrar al grup. Pensa que som 19 i, per tant, és impossible no relacionar-te. Hi ha jugadores amb qui soc molt amiga, com la Maite Cazorla, i d’altres amb qui tinc una estreta relació. Hi ha un ambient molt bo.
És una concentració de preparació. Com va l’experiència?
N’estic aprenent molt, i incorporant tots els sistemes, que n’hi ha moltíssims, amb molta concentració i sent una esponja per poder absorbir les màximes coses de les millors. Amb Lucas Mondelo no havia coincidit mai, però hi he encaixat ràpid. Diu les coses fàcils i clares. Va per feina perquè som moltes i hi ha molta feina.
S’esperava la trucada de Lucas Mondelo?
Una convocatòria de selecció, quan ets tan jove i hi ha tantes grans jugadores, mai l’esperes.
Com ha viscut aquest inici de curs a la Lliga Femenina?
Ha estat un inici de temporada difícil perquè vam estar 20 dies de quarantena perquè teníem positius. Havíem fet una bona pretemporada i l’aturada va fer que quan vam començar no tinguéssim ritme. Hem hagut de fer minipretemporada durant el curs i jugant dos partits per setmana. Ha estat difícil, però s’ha fet un projecte molt sòlid de ciutat, no de bàsquet masculí ni femení, sinó de bàsquet. És un projecte de present i futur.
Tot i la situació de pandèmia que estem vivint, es van jugant partits?
Estem concentrades, però tot i anar amb compte també ens podem contagiar. Però és important poder anar jugant.
En què vol millorar?
En moltes coses, un pas més en direcció de l’equip, assumir responsabilitats i en defensa.
Ara són 19 jugadores. Es veu entre les 12 escollides a l’estiu?
Ho veig complicat, hi ha jugadores de molt nivell que fa molts anys que ho guanyen tot. M’estic entrenant amb 20 anys menys i rodejada d’ídols i referents que he tingut de petita i de diferents generacions com la Laia Palau o la Sílvia Domínguez.
Quan arriben moments així tan assenyalats com ser internacionals, de qui es recorda?
De la família, que m’ha donat suport sempre, ja que no ha estat un camí fàcil; dels entrenadors, i de les companyes. Per ser professional t’hi has de dedicar, has de sacrificar moltes hores, però tot és per a alguna cosa que pesa molt més, que és poder dedicar-te a la teva passió, que és el bàsquet. Els esforços sempre tenen recompensa.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: