Espanya és el tercer estat de la UE amb menys ajudes a la indústria i els serveis

Espanya és el tercer estat de la UE que dedica menys percentatge del seu producte interior brut (PIB) a ajudes a la indústria i els serveis, segons l’informe de seguiment de les ajudes públiques realitzat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), referit a l’any 2017.

Segons aquest informe, només Irlanda i Grècia dediquen menys percentatge del seu PIB a les ajudes a la indústria i els serveis. Quant a les ajudes totals a l’economia, Espanya ocupa el quart lloc per la cua entre els Vint-i-vuit. Només Irlanda, Grècia i Luxemburg dediquen menys percentatge del seu PIB a les ajudes. En canvi, els països nòrdics són, de lluny, els que concedeixen més ajuts dins de la UE.

Pel que fa a les ajudes totals a l’economia concedides per Espanya, van representar el 0,33% del PIB el 2017, enfront del 0,26% del PIB el 2016. En tota la UE-28, es va produir una tendència semblant, i es va passar del 0,73% del PIB del 2016 al 0,77% del PIB el 2017.

En el cas de les ajudes a la indústria i els serveis, Espanya se situava el 2005 per sobre de la mitjana de la UE, però a partir del 2006 es va situar per sota de la mitjana i sempre s’hi ha mantingut. La CNMC destaca en el seu informe que, dins el context europeu, en el cas d’Espanya s’observa que la caiguda en el període 2009-2013 és molt més gran que el creixement en l’exercici 2013-2014, al contrari del que passa al conjunt de la UE, i això situa l’Estat com el tercer de la UE amb menys percentatge sobre PIB d’ajudes regulars a indústria i serveis, i el quart amb menys percentatge sobre PIB d’ajudes regulars totals.

A més, la CNMC destaca que sense l’efecte de la comptabilització de les ajudes al sector exterior el 2017 Espanya ocuparia el penúltim lloc en les dues classificacions –ajudes a la indústria i els serveis, i ajudes totals– esmentades anteriorment.

Competència també destaca que l’augment de les ajudes públiques a Espanya el 2017 es va produir, sobretot, en les ajudes horitzontals, un tipus de subvencions que no estan restringides a sectors econòmics concrets; i, en conseqüència, les ajudes sectorials van reduir el seu pes, cosa que és una dada positiva, ja que les ajudes horitzontals presenten menys distorsions a la competència, i són prioritàries per a la UE.

Quant als objectius perseguits, es van dedicar recursos sobretot a ajudes a consumidors individuals (per exemple, ajudes a residents no peninsulars) i relativament menys recursos a afavorir la transició ecològica i energètica, en comparació amb la mitjana de la UE-28. A més, la CNMC destaca que des del 2014 no s’han atorgat noves ajudes al sector financer.

Grans diferències

De l’informe destaca la diferència de recursos per als diferents objectius destinats per l’Estat i els que hi destina la mitjana de la UE. De mitjana, els Vint-i-vuit destinen un 62% de les ajudes a objectius de medi ambient i eficiència energètica, però Espanya només destina a aquest objectiu un 5% de les ajudes.

La diferència també és molt gran, però en sentit contrari, en les ajudes destinades al sector exterior i les exportacions: un 31% a Espanya i només un 1% en la mitjana de la UE.

Espanya dedica més esforços que la mitjana a R+D (14% enfront del 9%), a ajudes als consumidors individuals (29% enfront del 4%) i a cultura (8% enfront del 6%). En ajudes a l’ocupació, l’Estat se situa a la mitjana de la UE, amb un 2%.

En canvi, la UE dedica proporcionalment més recursos que Espanya a àmbits com les pimes (6% enfront del 3%) i desenvolupament regional (10% enfront del 8%).

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: