Espanya decideix entre dos models antagònics

Va ser l11 de febrer passat. Aquell dilluns, com tants daltres, el president Pedro Sánchez es va reunir amb el seu nucli dur per analitzar la conjuntura política. Amb prou feines restaven unes hores perquè comencés el debat de pressupostos, el de les esmenes a la totalitat. No pintava bé. Els independentistes catalans anunciaven veto i collocaven sobre la taula el debat sobre el referèndum dautodeterminació com a preu a pagar per evitar el collapse de la legislatura. La cúpula socialista va decidir respondre amb un avançament electoral, al mig dels retrets sobiranistes per haver.se quedat molt curts i dels crits al cel dels partits de la dreta per haver-se rendit, suposadament, davant dels separatistes. Un PSOE amb 84 escons, arribat al poder per la via de la moció de censura i sense comptes públics garantits per al 2019, va concloure que lúnica sortida raonable a lembolic eren unes generals. I lelegir amb encert ‘el quan es convidaria els espanyols a escollir entre dos models antagònics per a Espanya, en el territorial, el social i leconòmic  que sestaven obrint buit en l’era post-Rajoy’.

Seguir leyendo….

Deixa un comentari

%d bloggers like this: