Esclata a Manresa l’avalot de les Faves

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1688, fa 330 anys, en el context de la revolta dels Barretines (1687-1689) esclatava a Manresa una revolta urbana que s’anomenaria l’avalot de les Faves i que, durant quatre dies, enfrontaria els dos principals estaments socials de la ciutat: la pagesia, els jornalers i els mestres d’oficis, per una banda, i l’elit econòmica de la ciutat i els canonges de la basílica de Santa Maria de la Seu, per l’altra. Aquell conflicte, que va tenir un caràcter social des del primer al darrer moment, posaria de relleu les fortes tensions a Manresa en un escenari de crisi provocada per l’estament militar hispànic: lleves forçoses i allotjaments forçosos a les cases de les classes humils.

Manresa, amb quasi 6.000 habitants, ja era una de les grans ciutats del Principat. Havia recuperat els màxims demogràfics anteriors a la Guerra dels Segadors (1640-1652), però el seu paisatge social i econòmic distava molt del que havia estat durant els anys de plenitud de principis de la centúria del 1600. Segons l’historiador Llorenç Ferrer i Alòs, l’any 1688 els canonges van guanyar un plet definitiu que confirmava un privilegi que es remuntava, com a mínim a l’any 1597, i que obligava els pagesos a pagar el delme (una desena part) de la collita d’hortalisses en concepte de contribució de l’estament agrari al manteniment de la cúria de la seu manresana.

Esclata a Manresa l'avalot de les faves. Mapa de Catalunya. Finals del segle XVII. Font Arxiu d'El Nacional

 Mapa de Catalunya, finals del segle XVII

Aquella sentència va provocar un avalot que es va traduir en el saqueig d’algunes cases de les elits de la ciutat. Després de quatre dies de guerra urbana —del 13 al 17 de juny— entre els “favets” (partidaris dels canonges) i els “tremendos” (partidaris dels pagesos), i durant els quals es van produir diversos assassinats, les tropes del virrei hispànic Enríquez de Cabrera, comte de Melgar, van entrar a la ciutat i van executar sense judici un nombre indeterminat de persones. Entre els executats hi havia el cap de la revolta Francesc Planes, Braç de Ferro, i la Fadulla, de qui es desconeix el seu nom, però que se la considera la primera activista social de la història manresana.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »