Es tornen a repartir cartes a la partida política catalana?

Els diaris d’avui fan l’efecte que, a la taula de la política catalana, els partits tornen a repartir cartes per arrencar una nova partida. Tothom es mou, es troba, busca alguna entesa. Tots parlen —premsa de Madrid inclosa— de la proposta del Consell per la República, encapçalat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, que promou una plataforma de negociació amb l’Estat, inclòs un mediador que arbitri aquest artefacte à la Pedralbes.

L’Ara va a tot drap amb la renovació de lideratges i càrrecs a ERC que ja va avançar El Nacional. Entra en joc la segona línia —Pere Aragonès i Marta Vilalta— per “complementar” Oriol Junqueras i Marta Rovira, com si al diari li fes respecte dir “rellevar”.

Justament, El Periódico entrevista la mateixa Marta Rovira a Ginebra. La secretària general en diu unes quantes de gruixudes (“Després de dos anys el que podem afirmar és que el mandat de l’1-O no té prou suport”) i apunta a girar full, fer reset, tornar a la casella de sortida, digue-li B.

El País anuncia el naixement d’una “opció nacionalista”, oposada a la unilateralitat, sota el lema “El país de demà”. Hi figuren convergents com Marta Pascal, Carles Campuzano o Lluís Recoder i exsocialistes com Jordi William Carnes i Albert Batlle. Tots es trobaran a Poblet a final de mes per veure què.

La Vanguardia informa que Xavier Vendrell —exconseller d'ERC i antic membre de l’estat major independentista— ha aplegat en un sopar al president del Parlament, Roger Torrent, i els consellers Ester Capella, Josep Bargalló, Chakir el Homrani (d’ERC), Miquel Buch, Damià Calvet i Jordi Puigneró (els pròpiament del PDeCAT). Hi eren també representants de les patronals Pimec i Foment del Treball: de la Cambra de Comerç de Barcelona; la presidenta del Port de Barcelona i expresidenta de la Diputació de Barcelona, ​​Mercè Conesa, a més dels diputats Sergi Sabrià, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, la de Sant Cugat, Mireia Ingla, o la regidora de Barcelona Elsa Artadi. No es cita Artur Mas, que juga a ara em veus, ara no em veus. Tampoc al president Quim Torra.

El naufragi

A Madrid —i La Vanguardia—, en canvi, els diaris encara s’ocupen del naufragi del PSOE (i Podemos) a l’hora de formar govern. El País —i La Vanguardia— obre amb un titular de capítol d’una sèrie de molta tensió, misteri i intriga amb flaire de resistir-se a donar per tancada la possibilitat d’acord. En canvi, El Mundo explica la tramoia de les negociacions entre uns i altres i, pel que sembla, canta les absoltes a la possibilitat que es posin d’acord i evitin noves eleccions generals a Espanya. La Razón entrevista Gabriel Rufián —com ho llegeixes— que insisteix en el pacte de les esquerres, mentre que en la informació del costat diu que si hi ha eleccions la triple dreta es pot fer seu el govern espanyol.

L’únic diari madrileny que surt d’onda és l’ABC, que entrevista Alberto Núñez Feijóo, el president de Galícia i eterna carta a la màniga del PP. Feijóo es resisteix al pla “España Suma” de Pablo Casado, que no enamora a Ciudadanos ni a Vox. Aquesta setmana que acaba s’ha sabut que la resistència a “sumar” d'aquestes dues forces ha dut als actuals manaies populars a contactar UPyD —un partit zombi— en una maniobra que sembla més fruit de la desesperació i la publicitat que d’un pla ben parit. Feijóo es presenta com a alternativa? Ho sembla: diu que és partidari d’abstenir-se en favor de Pedro Sánchez “amb condicions”. Vés per on.

Torna a començar la partida? No diguis blat… Però la impressió que donen els diaris en conjunt és que hi ha ball i sona una altra música. La setmana que ve, atents.

ARA

EP

LV

LR

ABC

EPC

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: