Entre exigir i actuar

Són tantes les vegades que resultaria una feina àrdua, constant i persistent comptar les que es pronuncia diàriament a Espanya la paraula democràcia. Tot i que limitessin les ocasions als protagonistes públics i als agents polítics ens perdríem en el còmput. Són ells principalment qui més s’entesten a posar-se-la a la boca i se la retreuen com a reclam o justificació, carència o orgull. Tanta és la seva reincidència que més d’un podria explicar-s’ho com a resultat d’aplicar aquella frase popular que adverteix que es presumeix del que no es té. Un exercici inicial podria passar pel recompte en una sessió qualsevol de control parlamentari al Govern els dimecres al matí al Congrés dels Diputats. Tots invoquen la democràcia, en abstracte, però pocs s’exigeixen actuar com a autèntics demòcrates, que és una cosa més concreta. Fins i tot en aquell mateix recinte. És lògic. Invocar surt gratis. Actuar és més difícil.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: