Ensopegada imperdonable

Glaçat. Així és com va quedar el Barça després de veure com li volaven dos punts molt importants del Camp Nou contra el Cadis en el minut 88 després de l’enèsima errada de Lenglet aquesta temporada. Va provocar un penal estúpid i innecessari sobre Sobrino quan els blaugrana observaven esperançats que la lliga s’obria després de la derrota de l’Atlético contra el Llevant. Si hagués sumar els tres punts, la distància entre tots dos s’hauria escurçat fins als sis punts quan a tots dos equips els en queden quaranta-cinc per disputar. Però el Barça va tornar a decebre. L’errada és imperdonable i d’aquelles que fan molt de mal en l’ànim de l’equip, en hores baixes després de la desfeta europea contra el PSG.

L’equip no va merèixer la derrota perquè el Cadis no va fer cap mèrit més enllà de defensar-se durant tot el partit per anar-se’n amb el punt, però els errors es paguen i els blaugrana en van cometre alguns, i de greus. No van saber tancar el partit quan tocava per una falta d’efectivitat preocupant –l’únic gol va ser de penal– i van concedir un penal incomprensible a un minut del final. Lenglet aquesta temporada s’ho ha de fer mirar perquè les seves errades estan costant molts punts a l’equip.

Després de l’ensopegada de l’Atlético, el Barça no podia deixar escapar l’oportunitat de pressionar. I així ho va entendre Koeman, que va sortir amb el mateix onze que va perdre estrepitosament contra el PSG en la Champions, però que a hores d’ara és el de gala. Cap concessió al Cadis, que arribava al Camp Nou sense conèixer la victòria en els cinc últims partits, però que també havia estat l’últim equip que els havia vençut en la lliga el 5 de desembre.

En un ambient desagradable pel fort vent que feia a Barcelona, en els primers minuts ja es va veure que als blaugrana els tocaria picar pedra si volien els tres punts. El Cadis els va plantejar un d’aquells partits incòmodes, tancats al darrere amb les línies ben juntes per no deixar espais i esperar per sortir ràpid en contraatacs per si, fruit de la impaciència, el Barça cometia algun error, com tants n’ha fet aquesta temporada. Perquè era el clàssic duel en què caldria tenir molta i molta paciència. Era crucial moure ràpidament la pilota i obrir molt el camp per intentar trobar alguna escletxa en l’entramat defensiu gadità.

No ho van aconseguir en uns primers minuts molt còmodes per al Cadis, que només va concedir un xut de Jordi Alba desviat en una jugada d’estratègia i una de força clara de Messi, que, assistit magníficament per Busquets, no va estar prou ràpid en la conducció i va donar temps a Fali per taponar el xut. Amb el pas del temps, el Barça es va anar entonant, va augmentar el ritme de circulació de pilota i va poder trobar algun espai per generar perill i posar la por al cos a un Cadis que fins aleshores vivia tranquil al Camp Nou. Una incursió de Dest va acabar amb una centrada que Messi va rematar sense força i després l’argentí ho intentaria amb una rosca que Ledesma va refusar amb una bona estirada perfecte per a la fotografia.

Els blaugrana jugaven al camp del contrari i una bona pressió d’Alba va provocar un malentès entre dos defenses del Cadis que Pedri va aprofitar per internar-se a l’àrea i Iza el va fer caure. Martínez Munuera no va dubtar a assenyalar el punt de penal. Messi, el dia que es convertia en el jugador del Barça amb més partits de lliga disputats, no va fallar. Rematada suau, enganyant Ledesma a la perfecció. 38è equip al qual fa un gol en la lliga. Els de Koeman havien aconseguit obrir la llauna, el més difícil en aquesta mena de partits, però tot just després van estar a punt d’esguerrar-ho, però la rematada poc estètica de Merino després d’una centrada des de la dreta va marxar fora per molt poc. Abans del descans, l’àrbitre va anul·lar dos gols al Barça per fora de joc, a De Jong i Pedri.

Com si semblés que als blaugrana els agradés viure perillosament, l’equip no va entrar gaire fi en el segon temps. Sense haver fet encara els deures, el Barça va abaixar el ritme i el seu joc va perdre continuïtat. El domini continuava sent abassegador, però faltava fluïdesa. Les ocasions van arribar, però més fruit de jugades aïllades que no pas generades per un joc coral. Griezmann no va poder rematar en condicions davant Ledesma i Dembélé feia desesperar Koeman a la banda en enviar a fora tres rematades que amb una bona execució haurien acabat a dins.

El Cadis mantenia el seu pla, però removia l’equip per arribar amb vida al final. També ho faria Koeman, que va donar entrada a Braithwaite per Griezmann esperant que el danès estigués més inspirat i a Pjanic per Busquets. El bosnià va tenir un xut des de la frontal,però per variar el va enviar a fora. Ja amb Trincão i Riqui Puig sobre la gespa i passant a un 4-2-3-1 per sacsejar el duel, Messi va poder fer el segon en un xut massa alt i Riqui Puig va buscar l’escaire en una rosca des de la frontal. El segon gol es resistia i el Barça perdonava. Ho acabarien pagant car pocs minuts després amb l’absurd penal de Lenglet sobre Sobrino, que va transformar Álex. Va ser l’única rematada entre els tres pals del Cadis en tot el partit.

El dia que el Barça podia insuflar aires d’esperança al barcelonisme, aquest va tornar a acabar deprimit. L’ensopegada és imperdonable i lamentable.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *