“Ens hem de vacunar, no hi ha alternativa”

“Molèsties a nivell local, sí; però no diria ni dolor.” El traumatòleg especialista en columna vertebral Pedro Luis Esteban es va sotmetre dijous de la setmana passada a l’administració de la vacuna contra la Covid. En el seu cas, el vaccí de Pfizer. És un dels pocs residents al país, fins ara i que se sàpiga, a qui se li ha administrat el profilàctic. L’ha rebut en tan què integrant de l’equip mèdic de l’hospital de Manresa. Es va vacunar decidit, sense dubtes. “No hi ha alternativa”, afirma alhora que té clar que les vacunes són “segures i efectives”.

Esteban ha viscut, viu i tornarà a viure en breu la Covid ben de prop. Fa deu dies va rebre un correu del departament de salut laboral d’Althaia en què se li oferia la vacunació. Assegura que no va dubtar. L’únic que ha notat és una molèstia similar “a la que es pot tenir quan t’injecten la vacuna del tètanus, que és la que molta gent rebem de grans”. Però ni ell ni les desenes de contactes que té en grups de WhatsApp no han observat cap altra incidència. “Ni febre, ni dolor muscular, ni cap mena d’efecte secundari.” Dijous era la primera dosi. Ja té programada la segona per 21 dies després. I espera que a Andorra el vaccí arribi ben aviat. No entra en cap cas en si ho farà o no.

ErsLbbMXMAEdsIX
Pedro Luis Esteban, dijous de la setmana passada, mentre li administraven la vacuna.

Sí te clar que les vacunes, “no hi ha dubte”, diu, són “segures i efectives”, perquè si no fossin efectives tampoc no servirien. Quan se li demana si bé ara no causen efectes però no se sap què pot passar a mig o llarg termini, Esteban afirma que “això és el que no podem pensar; què passarà a llarg termini” perquè, ve a dir, si no se sap què pot passar a curt, encara que els estudis i les proves indiquen que de forma general res de destacat, voler treure conclusions més enllà és impossible. “Sinó aconseguim la immunitat” no es vencerà el virus. I això és prioritari. “No hi ha alternativa”, diu aquest especialista en columna vertebral resident al Principat des del 2014.

“Això és el que no podem pensar; què passarà a llarg termini”, diu Esteban, perquè, ve a dir, si no se sap què pot passar a curt, encara que els estudis i les proves indiquen que de forma general res de destacat, voler treure conclusions més enllà és impossible. “Sinó aconseguim la immunitat” no es vencerà el virus. I això és prioritari

Pedro Luis Esteban, mataroní, va arribar a Andorra procedent de l’Hospital General de Catalunya i després per passar per diversos centres, per integrar-se a l’equip de traumatologia que llavors dirigia Josep Maria Muñoz com a especialista en allò que és. Va ser un fitxatge de Muñoz, “amb qui no havia treballat però sí coincidit en diversos cursos de formació de fixació de fractures”. La proposta que se li va fer li va semblar engrescadora i es va traslladar al Principat per treballar a l’hospital, al SAAS.

El febrer del 2019 va deixar el centre hospitalari i es va integrar, convencionat per la CASS, al Centre Mèdic Carlemany. Amant del rugbi i delegat mèdic del campionat mundial de Ral·li Cross per la FIA (l’oval i el motor, dues grans passions del traumatòleg fora de la medicina). Continua residint a Escaldes però per tenir més activitat, per ‘fer més mans’, com es diu en l’àmbit sanitari i especialment entre els cirurgians, Esteban s’acabaria integrant a l’equip de cirurgia ortopèdica i traumatologia d’Althaia, que té l’Hospital General de Manresa com a referent on reben pacients, en l’àmbit de la columna, des de Berga fins a Vic i arribant fins a l’hospital transfronterer de Puigcerdà.

No només s’ha vacunat ja en la primera de les dues dosis que calen del vaccí de Pfizer. Pedro Luis Esteban va estudiar al Clínic i va ser company de promoció, ho ha descobert fa poc, d’una de les veus de l’entorn espanyol que més referències fan sobre la gestió epidemiològica de la Covid, Salvador Macip. Per a Esteban, el fet que les farmacèutiques no se la juguin amb les vacunes queda clar quan tenen l’obligació d’exposar en obert totes les dades referents al profilàctic perquè qualsevol investigador extern les pugui analitzar. A més, recorda parafrasejant Macip, la tecnologia ARN, sobre la qual es basen Pfizer i Moderna, fa una trentena d’anys que s’està desenvolupant i aplicant en altres tipus de vacunes o davant d’altres tipus de virus. És a dir, no es parteix del no res.

Primera línia Covid

El cirurgià establert al Principat ha viscut de prop el virus i el seu impacte perquè els dos mesos més durs de la primera onada, i dins d’uns protocol de funcionament elogiat per Esteban mateix de l’hospital de Manresa, se’l va desafectar com a traumatòleg i se’l va integrar en un equip de medicina interna per tractar, durant dos mesos, cada dia com aquell qui diu, malalts infectats pel virus. Allí va fer un curset accelerat que haurà de rememorar, malauradament si no canvien les coses, i no sembla que ho hagin de fer, a partir del 25 de gener.

“Ja m’han dit des de Manresa que em tornen a medicina interna. Les xifres no són gens bones i no hi haurà activitat traumatològica”; ja hi va estar dos mesos -els mesos de març i abril- durant la primera onada de la pandèmia 

“Ja m’han dit des de Manresa que em tornen a medicina interna. Les xifres no són gens bones i no hi haurà activitat traumatològica.” Per tant, malauradament, s’haurà de tornar a enfrontar amb el virus de nou. També s’ha ofert a col·legues del Principat per si cal contribuir amb alguna cosa a l’hospital. “La situació a Andorra també és complicadeta però de moment no ha fet falta el meu ajut”, que sí que hi va ser, com a voluntari, durant el cribratge serològic massiu. Va ser un dels sanitaris que van coordinar equips. En el seu cas, a l’‘stop lab’ del Prat Gran d’Escaldes.

I encara referent amb la Covid i, en aquest cas, amb la seva tasca de traumatòleg, Esteban s’ha endinsat a l’estudi. D’una banda, i sempre amb la base dels pacients que rep a Manresa en aquest cas, va analitzar la davallada de feina traumatològica pel confinament. Evidentment, la reducció de la mobilitat va comportar una davallada dràstica de lesions, passant de 6.000 pacients visitats el 2019 els mateixos mesos que al 2020, en confinament, en van veure poc més de 400.

I un altre treball que també va realitzar com a coordinador i que ara té una segona part, per dir-ho així, liderada pel citat Josep Maria Muñoz, és analitzar els efectes de la Covid i la fractura de maluc en la gent gran, en els padrins. La conclusió és que hi ha més mortalitat. Per un doble factor. Si pateixes coronavirus i tens el maluc fracturat tens més risc de morir però, alhora, aquest risc també és elevat encara que no s’estigui infectat perquè l’atenció que es rep, amb un sistema sanitari generalment col·lapsat, no és prou adient. En fi, vacuna al marge, que Pedro Luis Esteban encoratja a posar-se, la Covid el ronda per totes bandes. De fet, per desgràcia, és el tema del 2020 i ho continua sent el 2021.

altaveu.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: