En defensa del Rei

Rate this post

El Parlament aprova una resolució que “rebutja i condemna” tant el posicionament com la intervenció de Felip VI en el conflicte català i la seva justificació de la violència de l’1-O, també “reafirma” el compromís amb els valors republicans i “aposta” per l’abolició de la monarquia per caduca i antidemocràtica. Com poden comprovar, la impol·luta selecció de verbs sembla feta per una monja a punt de prendre els vots. L’esmentada resolució va sortir aprovada per àmplia majoria ―69 vots a favor i 57 en contra― malgrat la santíssima abstenció de la CUP, sempre purs, i els vots suspesos dels diputats del JxCat, entossudits en la seva particular caça al president Roger Torrent caigui qui caigui i costi el que costi.

Fins aquí tot normal. Per a això existeixen, entre altres coses, els parlaments, per pronunciar-se sobre qüestions polítiques. Només des d’un profund desconeixement del parlamentarisme pot afirmar-se que no té base legal per fer-ho. Al·legar que una institució no s’ha de pronunciar contra cap altra sona tan absurd com negar al legislatiu la capacitat de control sobre l’executiu. No hi ha res més democràtic o legal que sotmetre a escrutini les accions del cap de l’Estat allà on s’ha de fer: on resideix la sobirania, segons la Constitució i l’Estatut.

Per raons de difícil comprensió, el president Sánchez decideix respondre a l’esmentat pronunciament qualificant-lo d'”inadmissible”, proclamant que la posició constitucional del cap de l’Estat hauria de quedar “al marge de la seva utilització en el debat partidista” i anunciant la seva intenció d'”adoptar mesures legals en defensa de la legalitat”. La Moncloa qualifica d'”extravagància jurídica” la resolució. Però el cert és que l’únic realment extravagant és veure un president anunciar que acudirà al Constitucional perquè examini una declaració política d’un parlament.

Va ser el mateix Felip VI qui es va capbussar de ple quan va decidir dirigir-se als espanyols per dir-los qui eren els bons i qui els dolents i guanyar-se l’aplaudiment d’aquesta cort de dreta extrema que nia a la capital de l’Estat

Si la resposta de la Moncloa tenia com a propòsit avançar-se al retret de Partit Popular i Ciutadans, ja pot comprovar l’èxit aconseguit: cap. Faci el que faci estarà malament, la Moncloa ja ho hauria de saber. Amb comunicats així només ensenya la jugular.

No va ser el Parlament qui va posar la Corona en el “debat partidista”. Va ser el mateix Felip VI qui es va capbussar de ple quan va decidir dirigir-se als espanyols, en horari de màxima audiència, per dir-los qui eren els bons i qui els dolents i guanyar-se l’aplaudiment d’aquesta cort de dreta extrema que nia a la capital de l’Estat. Si el monarca, com ara sabem, pot dirigir-se al país contra el criteri del govern del llavors president Mariano Rajoy, per què no pot reprovar el Parlament, vostè, jo o qualsevol, una imprudència així?

Quant a l’anunci de mesures legals, l’única que em passa pel cap consistiria a aprovar una llei que obligui els ciutadans a sentir-se, comportar-se i parlar com a monàrquics i castigui severament sentir-se, comportar-se o parlar com a republicans. La legitimitat de les institucions no se salva per decret, tampoc trucant als jutges. El problema de la Corona no és una resolució del Parlament. És la desconnexió política, vital i fins i tot sentimental d’una institució que, per a molts, a més de molesta per a una democràcia, s’ha convertit en una font constant d’incertesa. Aquest problema només es resol d’una manera: votant per veure si són majoria aquells que volen continuar tenint un rei.

Anar a la font
Antón Losada

Powered by WPeMatico

Translate »