En aquest article li diré a qui votaré

Sí, sí, ja sé que no és habitual que la gent vagi explicant en un article a qui vota i a qui deixa de votar. I molt menys ara. Però servidor de vostè ha decidit trencar la norma perquè crec que és molt convenient per situar el debat al lloc que li correspon. Que no sé on és, però és una frase que sempre fa quedar bé. Abans permeti'm que li argumenti els motius pels quals he decidit votar-los precisament a ells. I a elles. I no a uns altres. Ni a unes altres.

En primer lloc perquè estan al centre del debat polític. Compte! No estic dient que siguin de centre sinó que són el centre. Per ells hi passa tot. Absolutament tot. No hi ha tema sobre el qual no hi acabin intervenint. I de manera resolutiva i efectiva. Sense manies. Perquè en aquest moment ells (i elles) marquen l'actualitat de forma permanent, però també són el poder. El poder de veritat. El poder vertader.

Perquè ells (i elles) prenen les decisions que afecten realment la nostra vida. Posen i treuen candidats, diuen quins són els temes sobre els quals podem parlar o no, decideixen quines activitats culturals podem fer i quines no i decideixen qui ha de poder votar i es desentenen de qui no mereix que li facin cas en les seves queixes. Són els (i les) que manen. I punt.  

Per no estendre'm excessivament citaré com a prova demostrativa d'aquest poder il·limitat i omnipresent només noticies succeïdes durant les últimes 24 hores:

La Junta Electoral Central (JEC) denega la petició d'Esquerra Republicana perquè Oriol Junqueras sigui candidat tot i no estar inhabilitat i Junqueras recorre la decisió​. El Tribunal Constitucional veurà els incidents d'execució presentats pel Gobierno contra una moció presentada per la CUP al Parlament. El Tribunal Suprem ordena a la JEC que garanteixi als membres del CNP desplaçats a Catalunya el seu dret a poder votar, cosa que mai ha succeït quan qui no pot votar són milers de catalans i espanyols residents a l'estranger. La Junta Electoral de Manresa rectifica i permet que es celebri la trobada gegantera de Sant Joan de Vilatorrada que prèviament havia prohibit perquè “interferia en la jornada electoral”. L'Audiència Nacional filtra el sumari del Cas CDR en plena campanya electoral. El Suprem deixa sense efecte tres multes de 3 mil euros imposades al president Carles Puigdemont i al conseller Toni Comín. El jutge Llarena ha d'ampliar la documentació enviada a la justícia del Regne Unit en relació a l’euroordre contra la consellera Clara Ponsatí perquè l'enviada fins ara és insuficient i el Regne Unit tramita l'euroordre. JuntsxCAT presenta una denuncia contra Josep Borrell per haver ordenat al cònsol d'Espanya a Escòcia actuar contra parlamentaris catalans. L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha presentat l'incident de nul·litat al Tribunal Suprem perquè revoqui la sentència del judici contra l'independentisme i que els impedeix a tots ells desenvolupar la seva activitat política. I finalment, una cosa que no ha succeït: fins passades les eleccions no es farà pública la sentència pel cas dels ERE, que podria dur a la presó per corrupció dos expresidents andalusos del PSOE.

Queda clar, doncs, que el meu vot és per la justícia i així ho manifesto públicament. Crec que, ja que manen, al menys que sigui perquè els hem votat. Però és que, a més, potser aquesta és la manera que la política torni a la política. Si fins ara votem polítics i qui decideixen sobre la política són jutges i tribunals diversos amb intervenció de la Fiscafina, potser votant a la justícia la gent comença a recórrer a la política per solucionar les coses. Digui'm optimista.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: