Emèrit I: caceres, maletes i abric de King Àfrica

No sé si a vostè li passa el mateix, però en tot això de l’Emèrit I començo a anar perdut. Massa activitat i massa diversa la d’aquest home. Et lleves pel matí, et poses al dia de l’actualitat, sents o llegeixes que ha aparegut un compte seu i no saps si encara és el mateix d’ahir, el d’abans d’ahir, o ja n’és un altre. Però, quants comptes tenia oberts aquest home i en quants llocs? Si és que he agafat un mapa i he començat a posar banderetes en cada país on n’ha aparegut un i tinc el planeta Terra que sembla la barra d’un bar basc amb tant de pintxo. Però si m’és més senzill assenyalar on NO té comptes i acabarem abans.

Però, a quina hora regnava aquest home? Quan no estava obrint un compte secret a la Quintaforquistan estava fent anar unes targetes black amb unes senyores, totes elles molt netes i molt bones persones que tot el que guanyaven ho donaven a la seva pobre mare malalta, o passejant maletins plens de milions per aeroports molt estranys. I quan no s’entretenia amb això, estava vagi a saber on caçant animals cada cop més sorprenents. Vam començar per elefants, vam seguir per óssos borratxos com el pobre Mitrofán i, de moment, hem acabat amb cabres del Kazakhstan. Que no, que no eren cabres o lladelles, que podria haver estat perfectament perquè la seva punteria és excelsa, sinó cabres de les altres. Concretament salvatges. Quina mania de disparar la d’aquest home. En general. Ara entenc perquè en Froilán es va fotre una vegada un tret al peu. És genètic. No ho poden evitar.

Però aturem-nos en l’última aventura coneguda… l’última a l’hora en que estic perpetrant aquestes línies. La informació publicada avui per eldiario.es explica que la visita al Kazakhstan per matar les pobres cabres que no en tenien cap culpa va incloure també “alcohol, sauna i noies de companyia” amb el president, Nursultan Nazarbayev. Un senyor que el dia que Emèrit I va marxar carregat amb unes maletes negres on hi transportava cinc milions de dòlars en efectiu, vaja el típic equipatge de mà que portes quan tornes del Kazakhstan, a peu d’avió li va comentar a una persona que tenia al seu costat: “Mira’l! És el rei d’un país però no té res… Jo l’ajudo com puc”. Que bona persona és en Nursultan! I generosa

Pobre Emèrit I, era com un autònom qualsevol fent F5 sense parar per guanyar 2 mil euros a la Grossa de l’almoina, però amb una petita diferència. Ell treballava amb xifres una miqueta més grosses. Coses d’estar al règim general. Però és que en aquest viatge, a part de les cabres -que se les va endur mortes a l’avió- i les maletes, també es va firar un abric que m’ha provocat una enveja que no es pot ni imaginar. Aquest:

Foto Abric

¿Veu ara la diferència entre uns desgraciats com vostè i jo i un Emèrit? Faci el favor d’anar al seu armari, obri la porta i miri al seu interior. Què, té una peça com aquesta? Oi que no? I, oi que en voldria una? Normal. Un abric així només el pot tenir una folklòrica molt operada, King Àfrica, un vident amb accent argentí impostat i Emèrit I. I ja no és només la matèria primera, preciosa tota ella i corresponent a un animal que allà al cel veu orgullós l’ús que n’han fet de la seva pell (sí, perquè els animals que cedeixen gustosament el seu pelatge a un Emèrit, van al cel), sinó que també és el patronatge. És que li queda com un guant.

Entén ara perquè un munt de personalitats de nivell van fer aquell vídeo de rendit suport a sa majestat, oi? Era per l’abric!

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.



Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: