“Em vaig entrenar fort a l’estiu”

Amb un nou entrenador, el que hem de fer les jugadores és estar més unides que mai com a equip

Les estadístiques no ho són tot en el bàsquet, però la progressió de María Araújo (Vigo, 1997) a Girona aquesta temporada l’ha convertit en una de les referents en la lliga. En 27 minuts de joc, acumula 9,4 punts, 9,4 rebots, 14,5 de valoració i, sobretot, un encert en el triple (37,5% respecte al 25,8% del curs anterior) que la fa una jugadora total i la converteix en favorita per ser a la llista de Lucas Mondelo a Tòquio. Aquests dies participa en la concentració de l’equip a València.

Un canvi tan formidable d’una temporada per l’altra és només per la confiança?
No només això. Cada estiu, i aquest també ho he fet, m’entreno molt fort per millorar de cara a la temporada següent en tots els aspectes, i això suposo que es nota després a la pista. També és cert que les meves segones temporades en els equips sempre són millors que les primeres, ja sigui per la confiança que deies o perquè em sento més còmoda amb l’estil de joc. Tot s’ajunta, i això fa que pugui aportar més a l’equip i que, al final, els números personals millorin.
Li va costar adaptar-se a Girona fa un any?
Vaig fer una temporada ascendent. Estava envoltada, com ara, de gent amb molta qualitat, i havia d’anar-me guanyant el meu petit racó i la confiança de l’entrenador i les companyes.
Està jugant en diverses posicions, des d’aler fins a ‘center’. On es troba més bé?
On més bé em sento és com a 4, perquè és on puc donar el millor de mi mateixa, jugant de cara i també oberta; si cal donar un cop de mà en el 5, doncs cap problema, però el meu estil de joc encaixa més en un altre rol.
Una de les coses que més van sorprendre des del primer dia és la capacitat que té d’agafar el rebot i creuar la pista a gran velocitat. No és fàcil per a jugadores interiors.
Des de petita que ho faig. De fet, vaig començar jugant de base i és una part de mi que no l’he perdut mai. Ja al Ferrol em van donar molta llibertat per agafar el rebot i tirar cap endavant. És una cosa que m’agrada i que sempre he fet.
S’entrena amb jugadores com Elonu i Vasic, que són de les tres o quatre millors d’Europa. Això també deu ajudar.
Cada entrenament és un petit repte i t’obliga a millorar. Sempre dic que t’has de posar en “mode esponja” per aprendre de totes elles, del joc i l’experiència.
És la jugadora seleccionable més valorada de la lliga femenina i aquests dies Mondelo la veurà en directe. Tòquio no sembla un somni ara mateix.
Fàcil, segur que no ho serà. Donaré el màxim de mi mateixa, i si malauradament Marta Xargay al final és baixa, hi haurà un rol lliure en la posició de 3 i fins i tot de 4, i m’hi puc adaptar. És una bona oportunitat, però no soc l’única jugadora jove interior que truca a les portes de la selecció.
Vist amb perspectiva, la temporada al Wisla va ser un any perdut?
Va ser un curs d’aprenentatge. Era el primer cop que sortia de casa i anava a un altre país. Quan arribes de fora a un equip com aquell, sempre t’exigeixen més. Vaig créixer mentalment i les sensacions personals van ser positives.
Per la seva manera de jugar, tan passional, deu trobar a faltar molt el públic a Fontajau.
Gaudia molt quan el veia ple per la connexió entre el públic i nosaltres. Fa molta pena veure les grades buides, i més sabent que és per una qüestió de salut. Els seguidors ens han ajudat a guanyar molts partits, sobretot en els finals ajustats.
Aquesta lliga és una de les més fortes dels últims anys. Que totes les internacionals hagin anat tornant deu ser un dels factors clau.
La situació de la Covid-19 ha fet que moltes jugadores hagin volgut ser a prop de casa. Això fa que el nivell automàticament pugi i la competitivitat per guanyar tots els títols, també. Esperem que això serveixi també perquè la lliga tingui més repercussió.
El relleu d’entrenador (Julbe per Surís) va agafar per sorpresa tothom. L’equip com està?
Cada canvi d’entrenador és un món. No acabes de saber mai la circumstància per la qual un entrenador se’n va ni la raó per la qual n’arriba un de concret. Ara mateix hem d’estar molt unides com a equip, perquè, al final, qualsevol canvi, ja sigui d’entrenador o de jugadora, sempre s’acaba notant. Cal aprofitar les setmanes completes quan les tinguem, perquè aquestes últimes han estat boges, amb quatre partits pel mig, i es pot dir que encara no hem començat a entrenar-nos amb l’Alfred. Quan tornem, ens tocarà posar-nos-hi, i com a professionals intentarem que el canvi sigui a millor. L’objectiu com a col·lectiu sempre és créixer i guanyar tots els partits, amb l’Èric i ara amb l’Alfred.
Acaba contracte amb l’Uni. S’ha plantejat el seu futur?
Ara mateix penso només en el dia a dia i, sobretot, que no passi com la temporada passada, que aquest cop puguem acabar la lliga.
La seva mare (Ángeles Araújo) és tota una llegenda a Vigo. Quins consells li dona?
Quan em comparen amb ella, és un compliment, perquè va guanyar un munt de títols. Ara, és clar, veu els meus encerts i els meus errors i me’ls comenta, però sobretot m’anima.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: