Elsa V., detinguda en les protestes postsentència a Madrid: “Em van pegar, insultar i humiliar”

El Dani compleix aquest dissabte un mes de presó preventiva arran de les protestes que van tenir lloc a Madrid dos dies després de la sentència del judici del Procés, en paral·lel a les que es produïen a Catalunya i que ara l’Audiència Nacional estudia incorporar en una macrocausa per terrorisme. Aquest jove andalús de 21 anys és el més castigat per les mobilitzacions, però el dimecres 16 d’octubre van ser detingudes cinc persones, i dissabte, en una nova manifestació contra la repressió, dotze més. Totes estan en llibertat provisional, acusades majoritàriament per delictes de desordres públics, atemptat a l’autoritat i lesions, com l’Elsa V.E., que va ser detinguda juntament amb el Dani. En conversa amb l’ARA, recorda amb commoció les 24 hores d’arrest i la nit al calabós, i denuncia l’arbitrarietat policial. “Suposo que es van adonar que no havia fet res i que em van agafar perquè vaig tenir mala sort”, afirma, intentant explicar els motius pels quals el jutge va decretar la seva llibertat. 

Per què vas decidir manifestar-te?

Realment jo passava per allà. Era a la manifestació pels presos polítics de Catalunya i em va agafar allà.

Com va ser la teva detenció?

Passàvem per un carrer amb el Dani i de sobte nou policies van venir cap a nosaltres i vam començar a córrer. Com que vam córrer ens van perseguir, a mi em va agafar un atac d’ansietat que em va impedir córrer més i em van agafar entre tres. Un em va tirar a terra pegant-me amb la porra a les cames. Un altre em va trepitjar el cap i l’esquena i van començar a pegar-me entre els tres. I aleshores va ser quan el Dani em va defensar. Aleshores van deixar de pegar-me a mi i van començar a pegar-li a ell. Quan van quedar descansats ens van posar les manilles. Però no només això: em van humiliar, insultar… Fatal.

Què et deien?

Zorra, roja de mierda, coses així.

¿Tot això no va ser fruit de cap actuació vostra durant la manifestació?

No, no, ni de bon tros. Érem allà i ens va tocar. Si hagués fet alguna cosa, d’acord, però no.

Com van ser les 24 hores detinguda?

Envoltada de policies i delinqüents. Jo no sabia què hi feia allà. Van ser dures. Es passa por. Em van donar menjar, alguna manta… poca cosa més. Hi havia moltes baralles, allà dins, i molta incertesa de què feia allà, què farien amb mi. Va ser una experiència dura estar allà 24 hores en una cel·la jo sola. El Dani va estar amb l’altre noi a la mateixa cel·la. Vaig estar apartada del món sense saber quina hora era.

Com va ser el tracte de la policia?

Primer ens van portar a la comissaria i em van fer preguntes. Allà van venir un altre cop els serveis mèdics, que em van mirar per segona vegada. Em van prendre les pertinences juntament amb el Dani i l’altre noi. I res, vam estar quatre hores allà sense fer res mentre ells parlaven, ens prenien coses, ens deien quatre ximpleries… Després em van dir que tenia dret a una trucada però resulta que van apuntar el número malament i no vaig poder trucar a ningú. Ni jo ni el Dani ni l’altre noi. Incomunicats.

Què us van preguntar a l’interrogatori?

Els meus ideals polítics. No soc estúpida i no vaig respondre, perquè era al seu territori, no m’arriscaré. M’intentaven punxar però em van treure poca cosa.

Us van llegir els drets?

Sí, sí. No vaig declarar davant la policia, només davant el jutge.

Què et pregunta el jutge?

Què va passar. Jo li vaig dir que estava donant el volt i que em van agafar els nou policies, que tres em van pegar… El que he explicat abans.

Quins arguments dona el jutge per deixar-te en llibertat?

Es va adonar, suposo, que no havia fet res i que em van agafar perquè vaig tenir mala sort.

Com vius l’empresonament del Dani, tu que vas viure els fets al seu costat?

Doncs malament. Amb tristesa, plorant, amb impotència, ràbia, frustració, resignació, perquè no puc fer res. No puc anar a veure’l ni parlar amb ell i les cartes no li arriben. Imagina’t, pensar que és dins d’una cel·la per no res, per defensar-me… perquè si no m’arriba a defensar potser jo no ho seria ara aquí explicant-ho. 

Creus que s’ha generat una onada de detencions arbitràries?

Sí, han detingut molta gent injustament. Només es manifestaven per les seves creences i drets. Em sembla molt injust el tracte policial i privar-los de llibertat per manifestar-se pels seus drets.

Què et sembla que el govern espanyol no investigui les actuacions de la Policia Nacional?

Una merda. No em sembla correcte que intentin amagar els fets reals. A més, els mitjans diuen que els manifestants són agressius quan és el contrari. És molt injust tot plegat. S’haurien de prendre mesures perquè als policies no se’ls en vagi tant el cap i abusin tant del poder.

¿A l’independentisme li convé que les manifestacions acabin amb enfrontaments amb la policia?

No em sembla bé que n’hi hagi, però és una manera de fer entendre que la situació no ens agrada. I si no entenen els nostres arguments, doncs com a mínim ens defensem si ens peguen.

Moviment Antirepressiu, al carrer i als jutjats

Els 17 detinguts a la capital espanyola, alguns menors d’edat i tots menors de 24 anys, van agafar amb el peu canviat el Moviment Antirepressiu de Madrid, que ofereix cobertura jurídica en aquests casos, com ho fa Alerta Solidària a Catalunya. Fonts del col·lectiu critiquen que el jutge que va enviar a la presó el Dani no va argumentar la decisió i es va limitar a acceptar la tesi de la Fiscalia, que subratllava la “gravetat dels fets” per reclamar la privació de llibertat. No ho sostenia pel risc de fuga, de destrucció de proves o reiteració delictiva, asseguren. La seva defensa espera que la setmana vinent hi hagi resolució sobre el recurs d’apel·lació i que pugui abandonar la presó i el mòdul on es troba ara, més perillós. “Va rebre una sanció per haver escrit en un suro “ni el punk és rebel·lia ni la cervesa freda anarquia””, expliquen des del seu entorn. 

El Moviment Antirepressiu ha treballat a contrarellotge les últimes setmanes per poder contactar amb els entorns de tots els detinguts i oferir-los assistència. De fet, l’Elsa es va desplaçar des de Màlaga fins a Madrid dies després del calvari per abordar el procediment sota el paraigua d’aquest col·lectiu, que també prepara la resposta política i social a la repressió. Tindrà una branca pel cas del Dani i una altra per a la resta, que estan en llibertat amb càrrecs. Fins ara el Moviment Antirepressiu es reunia al centre autogestionat La Ingobernable, que es va precintar per ordre judicial aquest dimecres. Mentre busquen un nou espai, aquest divendres iniciaran la campanya de denúncia de la causa del Dani amb una xerrada i un concert en un centre social de Getafe. Dissabte en alguns ponts de Madrid es posaran pancartes de suport al jove.

Fonts del moviment veuen indissociable la seva tasca jurídica de l’acció política i social i, de fet, van ser un dels impulsors de la mobilització del dissabte 19 d’octubre, en la qual va continuar l’onada de detencions. El Moviment Antirepressiu se significa al costat dels col·lectius antidesnonaments, antifranquistes i que s’orientin a l’ampliació de drets i llibertats. També explicita el seu suport al dret d’autodeterminació i al procés d’independència de Catalunya, perquè “representa més democràcia” i perquè el “procés de ruptura a Catalunya pot ajudar a trencar el règim de l’Estat”.     

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: