Els vots que alimenta la frustració

Quan la Junta Electoral va delimitar un passadís entre les tendes de lacampada dUniversitat, carregades de pancartes ideològiques, per garantir el lliure pas dels qui vulguin anar a votar el 10-N a lescola contigua, no només creava un espai blindat als símbols, també oferia protecció al votant, si és que sanima a exercir. 
I és que la frustració corroeix aquests temps. Uns es posen nerviosos i hiperventilen. Si li pega així a un polític, diu barbaritats; un activista, a més, les pot fer i, en la seva impotència, cremar un contenidor li semblarà increïble. A un altre li pot pegar per votar Vox i, no ho dubtin, ho farà.  Així ens trobem perquè, entre altres coses, els nostres representants no han tingut en compte els savis consells de Lakoff, aquell del no pensis en un elefant, que també difon el mètode sandvitx de veritat contra les mentides en campanya. Eduardo Suárez, del Reuters Institute, lha rescatat de loblit aquests dies per aclarir les idees de lelectorat: Primer, sempre la veritat; després, exposar la mentida en tota la seva cruesa, i finalment, llançar una nova tanda de veritats. 

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: