Els últims plans de barris arriben a la meta

Els quatre consistoris amb plans de barris –incloent-ne tres de Viles amb Projectes– que encara cuegen a les comarques gironines esprinten aquests dies en la recta final. Són Blanes, Ullà, Ribes de Freser i Campdevànol, que amb l’Escala van ser escollits entre les tretze candidatures de municipis gironins en la setena i darrera convocatòria del programa de Territori, el 2010. Inicialment, tenien vuit anys de termini per completar els projectes socials i urbanístics de millora, però a causa de la crisi econòmica, primer, i aquests últims mesos per les dificultats afegides per la pandèmia, la Generalitat va fixar la data límit de la darrera pròrroga aquest 22 de març. Així doncs, els resta un mes per enllestir i certificar les obres pendents, si no es volen arriscar a perdre les subvencions del 50% –cas de Blanes– o fins al 75% per als altres tres pobles.

Es tancarà així una experiència que des del 2004 –impulsada pel primer tripartit– ha beneficiat 23 poblacions de les comarques gironines i que els primers anys de bonança va avançar amb agilitat, com ara en els casos de Girona, Olot i Salt. També Ripoll va enllestir la reforma del nucli antic just a temps, el 2011, el mateix any que Figueres acabava d’endreçar la Marca de l’Ham, amb el seu primer projecte.

Però en l’última dècada l’experiència ha estat més costeruda. Les retallades imposades per la UE i l’Estat als comptes de la Generalitat van dinamitar la possibilitat de fer noves convocatòries a partir del 2011. I les tensions pressupostàries de la Generalitat van fer que es comencessin a dilatar els pagaments d’obres fetes. Aquest fenomen va generar notables tensions de tresoreria en alguns consistoris, com ara el de Palamós, que des del 2013 reclamava un import de 3,3 milions que l’administració catalana no va acabar de saldar fins al 2017.

Efecte dissuasiu

En veure les dificultats d’aquest i altres municipis, altres consistoris van posar el fre de mà i van congelar projectes. Molts es van fer més tard, com en els casos de Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal o Llagostera. Van començar a entrar en joc pròrrogues per evitar que obres iniciades quedessin sense subvenció, cosa que també va passar amb els carrers Ample de Figueres i la Bisbal.

Ullà i Campdevànol, d’aquesta darrera convocatòria del 2010, són dos dels municipis que van ajornar obres fins al mandat passat. L’alcalde d’Ullà, Josep López (PSC), destaca que finalment han “pogut fer força feina, però encara hauria estat més si haguessin concedit tres mesos més” de marge, ja que la pandèmia els va complicar els plans. Millor han anat les coses, encara que també al límit, a Campdevànol, on l’alcaldessa, Dolors Costa (JxCat), afegeix a la crisi sanitària els set mesos sense poder cobrir la plaça de secretari.

Ribes i Blanes, en canvi, van optar per la prudència i van aprimar els números. A Blanes, l’actual alcalde, Àngel Canosa (ERC), entén la decisió de rebaixar el pressupost del pla a una tercera part el 2016, de 9 a 3,13 milions. El consistori, des del 2010, només havia gosat invertir 180.000 euros i “calia retallar” perquè fos assumible. Pel que fa a l’Escala, tot i disposar de marge fins ara, ja van certificar la totalitat dels 6,3 milions invertits amb un sol any de pròrroga, a finals de 2019.

Tots tres batlles, de diferents colors polítics, valoren l’obra feta i coincideixen que la iniciativa es podria recuperar en la nova legislatura que ha de començar al Parlament, encara que adaptada al nou escenari amb recursos econòmics encara més migrats.

Anar a la font – El Punt Avui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *