Els ulls que miren les bèsties

A la sala d'exposicions de Can Felipa, antiga fàbrica tèxtil del Poblenou, hi descobrireu fins al 20 de juliol, l'exposició Captures: The Shooting of the Future de l'artista Oscar Holloway. I jo voldria explicar-vos què hi trobareu, i què no hi trobareu, i perquè no us la podeu perdre.

Captures: The Shooting of the Future Oscar Holloway. can felipa

Oscar Holloway (Barcelona, 1989), ha viscut a molts llocs, a Rotterdam, Leipzig i Londres, i ha dedicat bona part dels últims cinc anys a estudiar i repensar el naixement de la càmera i del cinema en relació amb la visualitat de l'animal salvatge, i a assenyalar un lligam directe entre la captura visual (la fotografia) i la captura física (la caça) de l'animal. Més a poc a poc: entrem a la sala de Can Felipa i ens trobem tot un seguit d'imatges immenses, en blanc i negre, de paisatges boscosos i selvàtics de nit i tot un seguit de gravats preciosos. Com si guardessin un secret, aquestes vistes se'ns mostren estranyament buides. A mesura que passegem per la sala obrim el misteri com una magrana: als rierols i les basses d'alguns d'aquests boscos hi ha el reflex d'un cérvol i d'un linx (encara que el cérvol i el linx hagin desaparegut de la imatge), alguns escanejos i gravats de paisatges buits estan acompanyats de títols que insinuen una presència que ja no veiem i que esdevenen d'allò més irònics i poètics.

Seguint aquest caminet de pedretes blanques (o molles de pa), trobem una vitrina plena de llibres preciosos i antics, alguns dels quals oberts, on se'ns mostren alguns dels paisatges de la sala, però plens d'animals salvatges sorpresos enmig de la nit. Captures: The Shooting of the Futures ón un seguit d'intervencions damunt d'una selecció acurada de material de recerca (llibres, documents i fotografies), dels que l'artista ha alliberat digitalment els animals, perpètuament captius dins les fotografies. Però darrere del gest aparentment subtil i juganer d'esborrar les bèsties, s'hi amaguen reflexions profundes al voltant de la fotografia i de la nostra relació visual amb els animals.

Captures: The Shooting of the Future Oscar Holloway. can felipa

Bona part del material de recerca utilitzat per a l'exposició forma part del camera hunting (caçar amb la càmera), un moviment fotogràfic aparegut a finals del segle XIX que experimenta amb els usos de la tecnologia per aconseguir imatges d'animals salvatges fent servir mètodes prestats de la caça (per exemple, posant trampes, focus, esquers o fils al bosc). Aquests fotògrafs tenen el mèrit d'haver estat els primers d'aconseguir plasmar la nocturnitat: quan els animals ronden a les fosques, invisibles i tranquils, sense aparent rastre de presència humana, o el moviment: un element d'irreductibilitat característic dels animals en tant que durant segles els humans, a ull nu, vam ser incapaços de percebre, entendre i plasmar els seus moviments. Però aquests fotògrafs, i la fotografia de fauna salvatge que deriva dels seus mètodes, repeteix conductes i estructures capitalistes i colonialistes, no deixen d'entendre l'èxit de la plasmació de l'animal sobre paper i pel·lícula, com una fita de l'home sobre la natura, i de celebrar una duplicació de la captura: l'animal caçat és també fotografiat, i el trofeu, que carreteja tot un bagatge de vulneració i violència, és també doble.

A l'exposició també trobarem una selecció de les famoses bandes seriades d'Edweard Muybridge, on els animals hauran estat coberts amb un traç digital, com un joc de nens, que torna a amagar l'animal i els seus moviments als ulls humans. Aquestes peces es mostren en zoòtrops, precursors i avis del cinema, que actuen a la sala a tall de joguina i de màgia de la imatge en moviment. I finalment, en dues sales fosques hi podem veure una peça de vídeo que es divideix en dues projeccions: la primera documenta diverses detonacions de magnesi fetes per l'artista sobre un trípode clàssic de flaix, i a la segona es projecten tot un seguit de fotografies relacionades amb l’imaginari de la caça apropiades d'internet i sincronitzades a les explosions dels flaixos.

Captures: The Shooting of the Future Oscar Holloway. can felipa

Holloway, no fa un al·legat animalista, ni es posiciona a favor ni en contra de la caça. De fet, l'artista llegeix, recerca, investiga, roba (s'apropia de material antic i contemporani) i manipula, amb la intenció de repensar com mirem, com representem i com entenem els animals salvatges (i de fet, tots els animals). I ho fa des de la consciència que els materials amb què ell treballa, no només constitueixen una fita de la fotografia natural, sinó que també testifiquen, exemplifiquen i participen en la politització de la naturalesa concebuda a principis del segle XX, que arriba fins als nostres dies i les nostres concepcions.

A Can Felipa hi torbareu una exposició intel·ligent, estètica i afilada sobre la visualitat de les bèsties, encara que no hi trobareu pràcticament cap animal. Procureu no perdre-us-la.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: