Els tres “solsones”

Rate this post

Ser de l’Espanyol és ben absurd. Hi ha pocs al·licients. Divendres vam guanyar el Leganés (jo ja ho deia) en un partit que ens va deixar (als aficionats) exhausts. De fet, en el temps de descompte, a mi em van entrar unes rampes producte de l’esforç dels noranta minuts. Una victòria que ens deixava més tranquils que no pas feliços. Però la vida, i la vida perica especialment, t’ensenya que l’absència de dolor és un dels més grans plaers.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »