Els tres principals partits de Bèlgica qüestionen la via judicial contra Puigdemont

Rate this post

Els dos principals partits de govern i l’oposició a Bèlgica, la Nova Aliança Flamenca (NV-A), el Moviment Reformador (MR) i el Partit Socialista (PS), han expressat el seu rebuig a l’ofensiva judicial del govern espanyol envers el president Carles Puigdemont i el Govern. En els darrers dies, ambdues formacions —una flamenca i l’altra valona— ha rebutjat la deriva empresa per l’executiu de Mariano Rajoy.

El primer ministre belga, Charles Michel, que forma part de les files reformadores, ha expressat reiteradament la seva oposició a la judicialització de la política i ha apostat per una sortida de la tensió a través del diàleg i la negocació, fins i tot amb la mediació internacional. Avui mateix, un membre del seu govern, Jan Jambon (NV-A), ha assegurat que “Madrid ha anat massa lluny” amb la qüestió catalana, criticant especialment les càrregues policials de l’1-O. Jambon, que forma part del sector sobiranista flamenc de l’executiu, ha assegurat que els catalans no han fet res dolent per merèixer el tracte que estan rebent, expressant que els polítics “han complert amb el mandat que els han encarregat els seus electors”, en una clara referència a la declaració d’independència del Parlament.

 

A aquesta veu s’ha d’afegir la del principal partit de l’oposició a Bèlgica, el Partit Socialista. Aquest matí, el seu líder i exprimer ministre del país, Elio di Rupo, ha acusat aquest diumenge el president espanyol Mariano Rajoy de comportar-se com un “franquista autoritari” i s’ha mostrat en contra d’empresonar Carles Puigdemont a Bèlgica. “Estic en contra de la política de Puigdemont, però em sorprendria molt que la justícia belga l’enviés a la presó”. Segons Di Rupo, el president català “ha abusat de la seva posició” però l’independentisme s’ha de combatre “sent demòcrates”. “Recuperem un mínim de dignitat”, ha dit el belga, que fa només uns dies va demanar explicacions al govern de Charles Michel pel seu rol en el procés independentista, avisant que estava en joc la “credibilitat internacional” del país.

 

Bèlgica i la independència

Per la política belga, el conflicte entre Catalunya i Espanya no és qüestió senzilla. I tot respon a la complexa aritmètica del partits a la cambra belga i al govern. El fet és que a l’executiu hi conflueixen d’una banda els independentistes flamencs amb els conservadors francòfons, una combinació que ha portat que la qüestió catalana hagi esdevingut una espècie de tabú. No obstant això, i malgrat que el govern federal va acordar no fer declaracions públiques sobre la situació del president català, les veus s’han alçat els darrers dies amb especial intensitat.

Anar a la font
El Nacional

Powered by WPeMatico

Translate »