Els set principals gèneres musicals que va conrear Txaikovski

Rate this post

Un dia com avui de 1893 va morir el compositor rus del romanticisme Piotr Ilitx Txaikovski. Tot i que el van educar per esdevenir funcionari, va decidir seguir una carrera musical, en contra dels desitjos de la seva família. El 1862 va accedir al Conservatori de Sant Petersburg, on va rebre una formació orientada a l’estil musical occidental que el va apartar del moviment contemporani nacionalista conegut com el Grup dels Cinc, conformat per un grup de joves compositors russos, amb els quals va mantenir una relació professional i d’amistat al llarg de la seva carrera. Mentre desenvolupava el seu estil, Txaikovski va escriure música en diversos gèneres, entre els quals hi destaquen:

1. El ballet

Als trenta-cinc anys va iniciar-se en un gènere musical generalment subestimat en l’època, la música de ballet, i a aquest deurà posteriorment gran part de la seva fama. El llac dels cignes (1875) és el primer dels tres ballets que va escriure, a petició de l’Òpera de Moscou. Originalment es va estrenar el 1877 al Teatre Bolxoi de Moscou sense gaire acceptació, tot i que el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia que va assolir un gran èxit al Teatre Mariïnski  de Sant Petersburg. La bella durment (1888) i El trencanous (1891) van ser els altres dos ballets que va composar.

2. Simfonies

La Simfonia núm. 1 en sol menor, op. 13, coneguda també amb el sobrenom de Somnis d’hivern, és la que va costar-li més treball i patiments que qualsevol altra. No obstant això, Txaikovski va mantenir un gran afecte envers ella. “Tot i els seus evidents defectes, li tinc una tendra estima”, va confessar anys més tard a un amic seu. I el 1883 va escriure una carta a la noble russa Nadejda von Meck expressant que “des de molts punts de vista és molt immadura, però té més substància i és millor que qualsevol altra de les meves obres més madures”.

Destaca, també, la Simfonia núm. 6 en si menor, op. 74, l’última simfonia del compositor, estrenada nou dies abans de la seva mort, el 28 d’octubre de 1893. També es coneix amb el nom de Simfonia Patètica, títol que li va ser atorgat pel seu germà, Modest Txaikovski. “Se m’ha acudit la idea d’una altra simfonia que s’anomenarà Una simfonia amb programa. Estarà farcida d’emocions subjectives i, en el transcurs del meu últim viatge, mentre hi pensava, sovint plorava”, deia en una carta al seu nebot.

3. Obertures i altres obres per a orquestra

Francesca da Rimini (1876) és un poema simfònic en tres seccions en què la filla del príncep, compromesa en matrimoni amb Giovanni Malatesta, s’enamora de Paolo, el germà petit de Giovanni. Aquest sorprèn als amants abraçats i els mata. L’ànima de Francesca va a l’infern, per unir-se a les ànimes d’aquells altres que en vida s’han abandonat als plaers sensuals.

Després de Romeu i Julieta (1869), Francesca da Rimini s’erigeix com una peça que descriu una passió molt ardent. Aquesta música no fou composta per un romàntic nostàlgic parlant del seu desig per la seva bella estimada. En realitat, Txaikovski era homosexual, i Francesca fou creada com un últim intent desesperat de convèncer al públic i a si mateix que no ho era.

4. Concerts i peces concertants

El Concert per a violí i orquestra en re major opus 35 és un dels concerts per a violí més populars. També és considerada una de les obres més difícils per a violí i l’únic concert que va compondre Txaikovski per a aquest instrument. Va ser compost al març de 1878 a Clarens, una estació de vacances suïssa, a la vora del llac Leman, on Txaikovski va anar a recuperar-se de la depressió sorgida pel seu desastrós matrimoni amb Antonina Ivanovna Miliukova, que el va portar a un intent de suïcidi.

5. Suites

La conclusió de l’aventura matrimonial i el període de tranquil·litat que va seguir, gràcies a von Meck i la seua germana Aleksandra, van propiciar un gradual però constant renaixement espiritual i artístic del compositor. L’obra composta a partir d’aleshores no sols augmentarà en quantitat, sinó també en qualitat, reeixint tant a Rússia com a l’estranger. La Suite núm.1 en re menor op.43 i la Suite núm. 3 en sol major es van estrenar amb un èxit aclaparador.  

Pocs mesos abans, Txaikovski havia tingut l’honor d’una audiència personal a la cort, d’una distinció i de l’oportunitat d’escoltar de la boca del mateix tsar que el considerava «el músic de la família reial». Aquest esdeveniment i la protecció oficial que se’n derivà, van mitigar algunes ferides de l’ànim inquiet de l’artista, sempre a la recerca de confirmacions i reconeixements oficials que pogueren contrarestar la seva perenne insatisfacció existencial.

6. Peces per a piano

Txaikovski va escriure un centenar de peces per a piano, la més cèlebre de les quals és Les estacions. Es tracta d’un recull de 12 obres curtes per a piano que corresponen als mesos de l’any i fou una petició de l’editor de la revista musical Le Nouvelliste, qui va afegir un petit fragment de diferents poemes a cada peça.

Txaikovski no es va sentir molt atret per aquest projecte que li va proposar Bernard i tampoc el va apreciar una vegada acabat. Tot i això, és considerada l’obra més difosa i apreciada del compositor. També cal esmentar que cada peça començava i finalitzava amb una sola sessió de treball.

7. Òpera

Txaikovski va compondre deu òperes, entre les quals destaquen Eugeni Oneguin i La dama de piques, que continuen brillant en el repertori líric actual. Eugeni Oneguin es basa en un poema llarg, o novel·la en vers, escrit pel més venerat dels escriptors russos, Aleksandr Puixkin. La idea d’escriure una òpera sobre Eugeni Oneguin va ser suggerida per primera vegada a Txaikovski el 1877 per Ielizaveta Lavróvskaia, una amiga i cantant.

Al principi Txaikovski va rebutjar la idea, especialment pel fet que Puixkin era venerat a Rússia com Shakespeare ho era en el món de parla anglesa. Tot i que va ser al principi reticent a cometre el sacrilegi de ficar-se amb un clàssic com l’obra de Puixkin, Txaikovski es va sentir aviat captivat. A mesura que va començar a treballar en l’òpera, va escriure: “estic enamorat de l’heroïna Tatiana, estic encantat amb la poesia de Puixkin i estic component música per a ella perquè m’està fascinant”.

Anar a la font
Cristina Capdevila

Powered by WPeMatico

Translate »