Els secrets de l’èxit de ‘Benvinguts a la família’

Rate this post

Semblava difícil superar la popularitat de Merlí. Però TV3 va celebrar amb Benvinguts a la família, la substituta de les històries dels Peripatètics, la seva millor estrena d’una sèrie en deu anys. Un èxit inesperat, perquè l’emissió coincidia amb la d’un programa amb tan bona audiència com Operación Triunfo i, a més a més, resultava una incògnita la recepció d’una comèdia com aquesta, que trenca amb algunes inèrcies pròpies de les ficcions a la nostra televisió pública.

Fins ara, la renovació de la comèdia a Televisió de Catalunya ha arribat sobretot de la mà de Joel Joan. Benvinguts a la família, obra dels habituals de la casa Pau Freixas i Ivan Mercadé, s’encomana a alguns referents de la ficció contemporània com Shameless i Modern family per oferir-nos una comèdia familiar amb un toc negre adaptada als nous temps. Una de les novetats de la sèrie és que està encapçalada per dues protagonistes femenines atípiques. Melani Olivares dona vida a l’Àngela, una d’aquelles mares desbordades pel dia a dia i que, en aquest cas, s’ha d’empescar solucions imaginatives quan els fan fora de casa seva. Un personatge que, per cert, demana a crits una dosi més gran de transgressió, com la que ofereixen les protagonistes de sèries que la inspiren com SMILF i Better things. La parella del pare de l’Àngela, la Victòria, encarnada per Yolanda Ramos, li serveix de perfecte contrapunt: una dona de mitjana edat amb una visió i estil de vida ben particulars.

Comptar amb Yolanda Ramos com a protagonista és un dels grans encerts de Benvinguts a la família. Ja admiràvem l’actriu per les seves aparicions en molts programes d’humor, per cantar-li les quaranta a José Luis Moreno en directe a causa de les condicions laborals en què l’havia fet treballar o per l’esplèndida seqüència del chocho colgón de Carmina y amén de Paco León, un film que, per cert, també girava al voltant d’un pare i marit mort al qual es fa passar per viu. Però ens faltava veure-la en una sèrie catalana com aquesta. Ramos ha sabut entroncar amb la tradició de grans còmiques populars del nostre país, de Mary Santpere a Rosa Maria Sardà, a l’hora d’oferir un personatge carismàtic que modela des de la seva personalitat humorística inconfusible.

Alguna cosa alliberadora

Hi ha un relat oficial que només pot concebre els catalans com a sobris, continguts, correctes i amb un català fabrià perfecte… L’èxit de Benvinguts a la família té, en aquest sentit, alguna cosa alliberadora. L’Àngela va amb uns cabells les puntes dels quals posen de manifest que fa mesos que no ha pogut passar per la perruqueria i la Victòria ha convertit els castellanismes en un dels trets identificatius del seu personatge. El conjunt de protagonistes trenca amb la imatge prototípica de família a partir, a més a més, del gest sempre revolucionari de fer desaparèixer el patriarca sense deixar de gaudir dels beneficis que oferia. Que tots plegats hagin de recórrer a tripijocs diversos per sobreviure en un escenari de crisi econòmica i violència immobiliària ens situa en el territori de la comèdia a la italiana, un model d’humor que amb prou feines s’havia conreat a TV3. Els guionistes juguen amb aquest recurs típic de films estil Rufufú en què els personatges són tan perdedors que fracassen fins i tot en el seu intent de convertir-se en uns bons criminals. I això, esclar, els fa entranyables.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »